Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Arma de construcción masiva' dissecciona l'educació

Revelació de la temporada passada, la jove companyia José y Sus Hermanas torna al Tantarantana amb el seu segon muntatge. De nou, reflexió i 'performance' per disseccionar un gran tema: l'educació

José Carlos Sorribes

'Arma de construcción masiva' dissecciona l'educació

José y Sus Hermanas. Amb aquest atractiu nom es va presentar una jove companyia sortida de l’Institut del Teatre sota la tutela d’una de les seves professores. Va ser la revelació de la temporada passada. Si la marca ja era graciosa, encara ho és més el títol de l’espectacle que els va donar aquest reconeixement: ‘Los bancos regalan sandwicheras y chorizos’. Una rabiosa mirada a la fosca empremta del franquisme feta per uns joves d’uns vint anys amb un addictiu aire performàtic.

Arma de construcción masiva

Teatre Tantarantana
Direcció: Silvia Ferrando
Repartiment: Francesc Cuéllar, Alejandro Curiel, Gemma Polo, Carolina Manero, Marta Díez, Glòria Ribera 
Fins al 17 de març
D’11 a 21 €

Després d’aquest èxit, encara de gira, arriba ara ‘Arma de construcción masiva’ (nou aplaudiment per a qui tria els títols), també presentada al Tantarantana. Silvia Ferrando, la tutora, i la seva ‘troupe’ segueixen les directrius de l’anterior obra amb un treball nu i de gran força i frescor interpretativa. Ara, el focus es posa en l’educació en el sentit més ampli: escola, família i entorn. En un joc entre realitat i ficció, cadascun dels sis intèrprets es capbussa en el seu passat familiar per detallar com s’ha construït la seva identitat.

Menys impacte i moviment

D’entrada, sentim un àudio que sembla el de la taula de treball per al ‘brainstorming’, la pluja d’idees. Una petita fitxa projectada com a vídeo ens presenta tot l’equip, encara que amb una rapidesa que fa gairebé impossible que es pugui llegir sencera. L’espai es va omplint de petites cadires escolars, com a metàfora d’una educació uniformitzadora. A partir d’aquí, la dissecció de cadascun dels intèrprets vol construir un mapa global de com ha anat creixent una generació que avui va camí de la trentena.

EL+

La gosadia d’afrontar un tema majúscul com és l’educació en el seu caràcter més ampli.

EL-

Una dramatúrgia que peca de dispersió, cosa que resta força a l’espectacle.

José y Sus Hermanas manté l’esperit àcid, crític, del seu primer espectacle. Aquesta vegada ho fa amb monòlegs que interpel·len l’espectador. Hi ha menys escenes d’impacte, menys moviment, i sí més càrrega textual i una perillosa dispersió que arriba a atropellar l’espectador. Torna a deixar empremta, cert, en fragments com el de Marta Díez quan explica la seva por de la mort per un karma familiar, com el de Francesc Cuéllar al recordar el seu passat en l’hoquei sobre patins i la recerca de la perfecció, i quan Alejandro Curiel ens relata un inquietant sopar nadalenc en família.

Però l’obra deixa la sensació de no estar perfilada del tot, d’haver-se estrenat sense el focus precís per tenir l’efecte de l’anterior. Això no significa, no obstant, que no hàgim de seguir vigilant el pas de José y Sus Hermanas. 

Temes: Teatre