Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

CINE

'High life' L'espai exterior és una presó

El nou treball de Claire Denis és una de les pel·lícules de ciència-ficció més estranyes, pertorbadores, aterridores, aclaparadores i hipnòtiques que es recorden

Nando Salvà

'High life' L'espai exterior és una presó

D’entrada, un avís: 'High life' és capaç de provocar el rebuig i la ira de bona part de l’audiència. Malgrat que sobre el paper podria semblar la pel·lícula més accessible de Claire Denis –transcorre en una nau espacial i la protagonitzen Robert Pattinson i Juliette Binoche–, és tan enigmàtica i provocadora com el cine previ de la francesa, si no més, i els seus primers compassos estan protagonitzats per un astronauta que cria el seu nadó en una astronau que transita pel cosmos.

‘High life’

Ciència-ficció
Alemanya / França / EUA / Polònia / Gran Bretanya, 2018
Repartiment: Robert Pattinson, Juliette Binoche, André Benjamin, Mia Goth
Directors: Claire Denis

Gradualment, a través d’un gran 'flashback', descobrim que Monte (Pattinson) i la seva filla són els últims supervivents d’una tripulació composta majoritàriament per criminals, enviats a l’espai per estudiar la producció d’energia que genera un forat negre.

Una científica boja

A mesura que emergeixen les històries personals dels passatgers i les seves  personalitats desestructurades, el viatge es va tornant cada vegada més ombrívol i caòtic; la depressió, la fragilitat mental i la possibilitat de violència s’apoderen de l’interior estret i claustrofòbic del vehicle, en el que s’assembla a un descens grupal als inferns.

Hi contribueix el més semblant a un comandant que hi ha a bord, una científica boja (Binoche) que transmet erotisme i obsessió materna, i que quan no es dedica a realitzar experiments de fertilitat propis del doctor Mengele –se la coneix com la "xaman de l’esperma"– passa el temps en un artefacte anomenat 'fuckbox' (la caixa de follar), on la tecnologia es confon amb els fluids corporals. En realitat, tota la nau és un receptacle de sang, vòmits, semen i llet de dona, i això la converteix en una cosa semblant a un cos humà.

'High life' conté diversos moments brutals, però també d’altres de gran calidesa i tendresa. Tant aquest contrast, com la sintaxi el·líptica feta servir per la directora, fan que la pel·lícula resulti increïblement efectiva confonent l’espectador i deixant-lo perplex. El més convenient per a qui s’assegui a veure-la, en tot cas, és donar-se per vençut i rendir-se a la capacitat hipnòtica de les seves imatges i la seva atmosfera.

EL+

La col·lecció d’imatges memorables que proporciona.

EL-

Hi haurà qui se senti molest pel seu desinterès per la lògica narrativa.

En tot cas hi haurà qui hi trobi un escepticisme davant el progrés humà que sens dubte xoca amb l’idealisme de títols com 'Interstellar' i 'Marte (The martian)’; d’altres la interpretaran com una gran metàfora sobre la paternitat. Es miri com es miri és una obra estranya, aterridora, commovedora i aclaparadora, i una cosa completament nova. La ciència-ficció, diem, mai hauria de tornar a ser el mateix. 

Temes: Cine