'Dignitat': les clavegueres de la classe política

La primera obra estrenada en català d’Ignasi Vidal  és real com la vida mateixa. L’expert actor de musicals (amb presència a 'Los Miserables’, 'Rent', 'Spamalot', 'La bella y la bestia', entre d’altres) s’ha posat a l’altre costat de l’escena: el de l’escriptura i la direcció. S’estrena a Catalunya amb un muntatge que no pot ser més actual.

‘Dignitat', títol rotund sens dubte, recull la trobada en la solitudd’un despatx de dos polítics –col·laboradors estrets i vells amics– a l’avantsala de les eleccions que poden suposar el seu accés al poder. Són elFrancesc (Octavi Pujades), el líder de la formació, i l’Àlex (Roger Pera), la seva mà dreta. El que sembla una trobada sense més ni més al final d’una dura jornada de feina, amb la idea de degustar un bon i relaxant whisky, es converteix en undescobriment de veritatsque posaran en joc moltes coses, començant per l’amistat entre tots dos.

‘Dignitat' dissecciona els baixos fons de la corrupció amb totes les seves misèries. No és aquesta, no obstant, la intenció de l’autor, explica, sinó mostrar el pols creixent entre dos amics, treure a la llum com els fonaments de la seva relació es poden ensorrar quan prioritzen els interessos i/o misèries individuals sobre els objectius més nobles. Serà el Francesc qui obrirà la caixa dels trons en el que sembla una sobtada i imprevista arrencada d’idealisme, tan impròpia en la contaminada política del nostre temps.

‘Dignitat’ és una peça en què Ignasi Vidal mostrabon pols en l’escriptura, amb rèpliques i diàlegs àgils, i situacions que es desenvolupen a igual velocitat. Una altra qüestió és on porta el desenllaç amb una fórmula que juga de forma innecessària amb provocar l’impacte en l’espectador. Tampoc hi ajuda gairel’ús del vídeo, de manera una mica tosca, que provoca un canvi de to en el muntatge. Sembla com si aquesta decisió obeís a la necessitat de dotar-lo d’una atmosfera de ‘thriller’ que potser no necessiti.

UN PAIO CAPAÇ DE FER-NE DE TOTES

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Sí que té l’obra dos intèrprets que resolen amb efectivitat la dificultat de trobar-se en un escenari gran com el de l’Apolo per a una obra d’austera escenografia que guanyaria amb més proximitat de l’espectador. Octavi Pujades treu sense titubejos l’idealista Francesc, un personatge amb bastants menys plecs que el de l’Àlex, un paio capaç de fer-ne de totes que permet més lluïment al seu intèrpret.

Aixípassa amb Roger Pera, un actor de categoria que desplega els seus amplis recursos per mostrar com l’Àlex arriba a dalt de tot sense miraments de cap tipus. És un final que vol remarcar l’aluminosi dels fonaments dels sistemes polítics corruptes. Una cosa que un repàs a la premsa ens ha confirmat dia a dia al llarg dels últims anys