'Infiltrado en el KKKlan': Crema el KKK, crema el klan

«Odio els ‘negrates’, els llatins, els xinesos, els jueus, els ‘japos’ i qualsevol que no tingui sang ària pura com jo». Era l’octubre del 1978, i Ron Stallworth li acabava d’etzibar la frase a l’home que tenia a l’altre costat de la línia telefònica. I aquest, un líder de la delegació del Ku Klux Klan a Colorado Springs, va comprendre que el seu interlocutor era just el que l’organització supremacista necessitava. No van tardar a acceptar que en fos membre ni a començar a mantenir-lo informat dels seus infames plans. Per descomptat, hi ha dues coses que no sabien sobre ell: una, que era un agent de la llei; l’altra, que era negre.

Per entendre com una operació policial tan audaç va poder si més no arribar a passar és necessari recordar que a finals dels anys 70 no existien internet ni la telefonia intel·ligent. Avui dia, seria del tot inconcebible. I, per tant, està bé que almenys algú s’hagi encarregat de recrear la història de Stallworth: acaba d’arribar als cines la comèdia ‘Infiltrado en el KKKlan’, en què el director Spike Lee ofereix la mateixa barreja de sàtira i comentari social sense embuts que fa 30 anys que utilitza com a senya d’identitat.

Stallworth no va treballar sol; ell s’encarregava de parlar amb els membres del Klan per telèfon fent-se passar per un blanc feixista i a un dels seus companys blancs li corresponia assistir a les reunions de l’organització. Al llarg dels set mesos durant els quals es va prolongar la investigació, va arribar a establir contactes regulars amb qui llavors era el líder del KKK. En una de les seves converses, li va preguntar: “¿No et preocupa que algun negrata espavilat et truqui fent-se passar per blanc per fer-te confessar informació sobre el Klan?”. Duke va respondre: “No, sempre detecto si estic parlant per telèfon amb un ‘negrata’”. Les rialles que converses com aquesta provocaven a la comissaria entre els qui es dedicaven a escoltar-les van estar a punt de posar en perill l’operació.

‘KLANSMEN’ A LA POLICIA I L’EXÈRCIT

Com la pel·lícula deixa clar, els membres del Klan no es caracteritzaven precisament per ser uns llumeneres; mai van tenir ni la més remota sospita de l’engany. De fet, el març del 1979 el van proposar precisament a ell com a cap de la delegació de Colorado Springs. Va ser llavors quan es va decidir que havia de posar-se fi a la infiltració i que tota evidència havia de ser destruïda. En última instància, l’operació va acabar servint per prevenir diverses cremes de creus i els seus plans per atemptar contra dos bars gais a Denver; i va revelar l’existència de klansmen en el si de la policia i en el de l’exèrcit, i entre els comandaments militars a càrrec del botó nuclear.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Resulta inexplicable que hagin passat gairebé quatre dècades abans que una història tan sorprenent es convertís en pel·lícula. I potser hauria passat encara més temps si Donald Trump no hagués arribat a la Casa Blanca; i si en els últims anys els supremacistes radicals, durant tants lustres considerats mera carn d’acudit, no estiguessin guanyant cada vegada més pes en les esferes públiques i fins i tot en els governs.

A l’epíleg, ‘Infiltrado en el KKKlan’ inclou imatges d’arxiu dels disturbis de Charlottesville, que l’agost del 2017 van enfrontar neonazis i antifeixistes; allà, un supremacista va atropellar mortalment una noia. I, durant la resta del metratge, ens recorda amb insistència que el racisme de llavors no era gaire diferent del d’ara. I això fa que, malgrat tractar-se d’una comèdia –a estones francament divertida–, també faci por.