On Catalunya
Cine
'Clímax': ¡Maleïda eufòria!
La nova pel·lícula de Gaspar Noé transita entre el musical, el cine de terror i l'experiència purament sensorial
Avís als espectadors impressionables: 'Clímax' és el nou assalt del provocador Gaspar Noé a la idea imperant del bon gust. Les seves escenes inclouen incest, una dona prenyada repetidament colpejada a la panxa i converses sobre petons negres, i el seu gag més hilarant implica un nen tancat en un armari elèctric que es queixa de la presència de paneroles.
Pel que sembla, basada en fets que van passar el 1996, la pel·lícula segueix una companyia de ball que duu a terme un curs intensiu en una escola als afores de París. Reunits en un espai que és alhora zona d’assaig i dormitori, després d’assajar de cara a una imminent competició, comencen la festa. Beuen i es queixen dels que no beuen; alguns posen verds els altres ballarins, esmenten fent broma a qui odien i amb qui tindrien sexe, i com i per què. Llavors algú llança un potent psicodèlic a la sangria, i això provoca un ràpid descens generalitzat a la psicosi, que fa el sexe gràfic i la violència inevitables.
Clímax
Musical França, 2018Director: Gaspar Noé Intèrprets: Sofia Boutella, Roman Guillermic, Kiddy Smile, Souheila Yacoub
Musical i pel·lícula de terror
Notícies relacionadesA partir d’aquí, la càmera de Noé sembla experimentar ella mateixa els efectes de la droga, flotant amunt i avall entre escales amenaçadores i passadissos laberíntics. La llum es torna una combinació de vermell infernal i verd espectral, la sensació de paranoia i claustrofòbia augmenta a mesura que explorem l’escola, de vegades al revés, i anem sentint-nos tan desorientats i desconcertats com els protagonistes. Cada un, pel que sembla, reacciona a la química a la seva manera. Alguns continuen movent-se a la pista de ball, erràticament i salvatgement. D’altres corren plorant i trontollant a altres estances, tot i que tampoc deixen de ballar. El que va començar sent un musical es converteix en una pel·lícula de terror però, alhora, mai deixa de ser musical.
Sensacions sense moralisme
Però 'Clímax' és més que una hora i mitja de música i de pànic i de violència i sexe sostingut, i que una muntanya russa de vibracions. En la implosió hedonista i histèrica dels protagonistes, una àmplia secció d’ètnies i orientacions sexuals, es deixa entreveure el retrat d’una Europa multicultural que s’esqueixa des de dins. I els que vulguin buscar rerefons a la pel·lícula són lliures de decidir que o bé funciona com a celebració de la cultura hedonista que retrata o bé com a repulsa, però el que és cert és que Noé dona tanta prioritat a les sensacions que qualsevol rastre de moralisme resulta del tot improbable. Sigui com sigui, asseure’s davant 'Clímax' proporciona una experiència increïble, diferent a qualsevol altra que pugui tenir davant seu molt temps.
EL+
La seva capacitat per impedir-nos apartar la mirada de la pantalla
- INVESTIGACIÓ Un regidor del PP a Esplugues va colar com a despeses del partit factures pròpies
- Salut pública Els metges avisen de l’expansió de la tinya entre els joves
-
- Una història de superació "L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"
- Chery inicia el desembarcament xinès en el motor espanyol
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Hisenda Renda 2021: Sis deduccions de la declaració de l’IRPF 2020 que no s’han d’oblidar
- Vine a escalar i queda't a dormir
- ¿Per què els espanyols som els únics europeus que utilitzem persianes?
- Dubtes tributaris ¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?