Trencaclosques genial al TNC

Els actors segur que rebenten. Quin esgotament durant una hora i mitja. Com si anessin a bord del Dragon Khan. I el públic també acaba exhaust davant l’allau que li cau al damunt a la Sala Tallers amb el formidable muntatge de l’uruguaià Gabriel Calderón 'Que rebentin els actors. Obra que ha arribat al TNC després d’un lustre d’exitosa gira per Sud-amèrica.

Abans que res un aclariment. Aquests actors que han de rebentar del títol són els protagonistes d’un període negre de la història de l’Uruguai. El títol al·ludeix a una frase de l’expresident José Mujica sobre quan es tancaria el pols entre víctimes i botxins de la dictadura que va sacsejar el país entre el 1973 i el 1985. «Ja ho vaig dir, han de rebentar Bordaberry [president elegit el 1971 i colpista el 1973], jo, tots els actors perquè les coses transcendeixin en la seva justa mesura. Encara falta un temps però no gaire».

Aquesta sentència va inspirar Calderón, encara que no situa el muntatge al seu país al transcendir d’un entorn concret per construir un poderós text de moltes capes, amb la memòria com a eix vertebrador. Una obra sobre la necessitat de mirar enrere, de conèixer secrets d’altres temps, una immersió en el passat a la recerca de respostes a preguntes no sempre fàcils. L’Anna (Bruna Cusí) protagonitza aquest afany gairebé malaltís per despullar silencis familiars que la torturen. Per fer-ho compta amb l’ajuda del seu nòvio, en Tadeu (Francesc Ferrer), un inventor genial enamorat com un babau.

El té entre mans una màquina del temps que permetrà que els avantpassats d’ella viatgin com 'morts vivents' a la cita del sopar nadalenc. La ciència-ficció irromp, de la mà de l’escriptura de Calderón, amb absoluta naturalitat, com ho fan tots els familiars de l’Anna per la porta del menjador d’un modest pis: l’avi matern, l’Antoni (Jordi Banacolocha); la mare, la Graciela (Lina Lambert); el pare, en Jordi (Albert Ausellé); l’oncle Josep (Sergi Torrecilla), i l’àvia paterna, la Júlia (Imma Colomer). En Josep és, a més, un personatge demiürg, a l’exercir de narrador d’una història trossejada en salts temporals. Componen el trencaclosques d’una atzarosa existència fami­liar en què conviuen lluites idealistes -la dels germans Jordi i Josep-, vides perdudes, com la de la mare, actituds conformistes, com la de l’avi Antoni, o l’escapisme etílic de l’àvia Júlia.

Notícies relacionades

El TNC s'embarca en un brutal viatge a la zona fosca del passat

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Però que ningú s’enganyi. 'Que rebentin els actors' parla de coses serioses però ho fa esquitxada de rialles. Calderón tenyeix d’humor negre un exercici ­teatral sobre la dificultat de recuperar el passat a la carta, com pretén l’ Anna, una jove de 30 anys, per modelar la seva identitat. Si bé la màquina del temps del seu nòvio permet un retrobament momentani amb uns avantpassats que tornen divertidament/grotescament deformats, no passarà els comptes que la noia pretenia.

L’entrega total d’un enorme i cohesionat repartiment arrodoneix la que és  una de les propostes més estimulants del curs en el teatre públic.