On Catalunya

cine

'Isla de perros': oda al millor amic de l'home

La nova pel·lícula de Wes Anderson és un meravellós homenatge animat a la cultura japonesa, i sobretot, als gossos

2
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

El Japó, d’aquí 20 anys. Amb l’objectiu de contenir l’epidèmia de febre que ha afectat tota la població canina, les autoritats han desterrat tots els gossos a l’Isla Basura, un territori fosc sembrat de residus tòxics, fàbriques abandonades i enormes munts d’escombraries on el menjar escasseja i les malalties es propaguen sense fre. Que l’aparent crueltat d’aquesta premissa no enganyi a ningú: el que hi ha al darrere és pura propaganda en pro dels millors amics de l’home, hilarant i plena d’enginy i absolutament commovedora

EL+

La seva enlluernadora sofisticació visual.

'Isla de perros', que divendres arriba a Espanya, és el retorn del mestre Wes Anderson a la 'stop-motion' després de 'Fantástico Sr. Fox' (2009) -fins ara, la seva gran obra mestra-, i la confirmació que aquesta tècnica d’animació sembla que s’hagi inventat per a ell: estar exempt de treballar amb actors de carn i ossos i escenaris reals li permet satisfer amb eficàcia òptima la seva proclivitat cada vegada més gran a les composicions precises, els dissenys de producció exuberants i els moviments de càmera intrèpids. També, com tot el cine del texà, és una màquina expenedora de gags matisats per una embriagadora melancolia i, per últim, possiblement la seva obra més rodona a nivell tècnic i visual, una col·lecció de la mena d’imatges que un voldria emmarcar i penjar a la paret del menjador de casa. 

DENÚNCIA POLÍTICA 

Notícies relacionades

Mentre es mou endavant i endarrere entre paisatges urbans 'noir' i abocadors remots, i entre temps feudals i un distòpic demà, la pel·lícula en tot moment manté el focus posat en la història relativament simple d’un nen que intenta trobar el seu gos i dels cinc gossos que accedeixen a ajudar-lo, i de la revolució social que aquesta odissea posa en marxa. Usant-la com a vehicle, parla d’un món castigat per l’autoritarisme i per governs corruptes que abusen dels marginats i els indefensos. Quan la denúncia política penetra fins i tot en un univers tan hermèticament segellat com el cine de Wes Anderson és que les coses estan realment malament.

Isla de perros 

Comèdia  EUA, 2018Director: Wes Anderson 

    En tot cas, 'Isla de p++++----erros' és una obra proverbial del seu autor ja que agafa uns temes adults i els trasplanta a un terreny mític, un Japó de conte de fades fet de referències a les lluites de sumo i al teatre 'kabuki' i la preparació del 'sushi' i als tambors 'taiko'. És un retrat ple de clixés, sí, però tan afectuós que sembla impossible que, veient la pel·lícula, algú es pugui sentir ofès. Si ets més de 'gatets', això sí, potser preferiràs passar la tarda veient vídeos de Youtube.

Temes:

Cine