'Mala broma': la broma que no s'acaba mai

Amb les coses de l’amor no s’hi juga. Per més broma que posis a la partida. El dramaturg Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978), que en un similar exercici d’intriga i mala llet va portar l’estupidesa a examen a 'Idiota', torna a conduir els seus personatges als confins de la moralitat a 'Mala broma'. Una comèdia negra que s’endinsa en els límits de l’humor. La Sala Muntaner acull aquesta última gamberrada d’un autor procliu a portar els seus protagonistes a situacions extremes per eclosionar la violència. Ha comptat aquesta vegada amb la dinàmica direcció de Marc Angelet i un bon trio actoral: Anna Sahun (que ja va participar en l’aplaudida 'Idiota'), Ernest Villegas i Òscar Muñoz.

Digue’m de què te’n rius i et diré qui ets. Aquest és un dels axiomes per on transita l’obra, que comença amb el retrobament de dos amics de la universitat 20 anys després. Seguint la tendència actual de batejar els personatges amb els noms dels actors, assistim a la cita de l’Ernest i l’Òscar. El primer triomfa d’humorista i el segon llangueix a la redacció d’un diari. 

Molt afilat i encertat és el dibuix que Casanovas traça dels mitjans: venuts al poder i amb els periodistes com a fabricants de tuits i amb la soga al coll. Davant aquest panorama, l’Òscar ordeix un pla: li proposa al seu exitós amic una aposta a canvi de feina. Presumeix al dir que la seva dona (Sahun) encaixarà de bon grat qualsevol broma seva per més bèstia que sigui. L’embolic està servit. 

ENVEGES, GELOSIA, PEDERÀSTIA, XANTATGE, AMOR...

L’àgil escriptura de Casanovas és un dels pilars d’aquesta comèdia amb algun incís amarg que ens porta al costat fosc. Hi cap de tot: enveges, gelosia, frustracions, pederàstia, xantatge, amor...

Els rols de gènere i la reflexió sobre com homes i dones poden reaccionar de forma diferent a les bromes que toquen les fibres més sensibles són altres lúcids assumptes sobre la taula. I entre les preguntes per emportar-se a casa, aquest ¿és lícit fer gràcia de qüestions que poden ofendre i travessar l’ànima?  El títol de l’obra ja dona pistes de per on va l’autor.  

BON REPARTIMENT

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

El creador d’'Una història catalana' i 'Ruz-Bárcenas', per citar dos dels seus èxits més coneguts, torna a demostrar el seu gran talent a l’embastar els fils de les rialles i la tensió. No decau l’atenció durant els 80 minuts de la trama, i aquest és un altre dels encerts del dramaturg i del bon elenc. Villegas comença una mica atropellat, però a poc a poc s’assenta en un paper amb vaivens emocionals adequats als tobogans de la proposta, als quals també pugen amb molt d’ofici i versatilitat Sahun i Muñoz. 

L’artefacte funciona perfectament a l’hora d’arrossegar la platea a una muntanya russa de girs i enganys que sorprenen l’espectador. Potser al colofó li sobra una volta, el truc final, però en qualsevol cas el públic cau en la innocentada. I això ja és un gran mèrit.