'El llibertí': Diderot no s'aclareix amb la moral

El cartell promocional enganya. Una suggerent esquena femenina amb el vestit descordat –en subliminal forma de V de victòria– i la rabada al descobert. Doncs no. Aquí l’únic 'destape', visió posterior integral, el regala l’il·lustre filòsof Diderot, un Abel Folk desbocat de desvergonyiment, seducció i comicitat. 'El llibertí' ha tornat al Poliorama, on ja va triomfar fa una dècada, una altra vegada sota l’àgil i eficaç direcció de Joan Lluís Bozzo, que ha tret la cotilla al pensador (es recorda un Ramon Madaula més contingut en la versió del 2007) insuflant més lleugeresa al vodevil.

L’esplèndid text d’Éric-Emmanuel Schmitt, un dels autors francesos més representats ('El visitant', 'El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà') i catedràtic de Filosofia, ens porta a la França de la il·lustració. Denis Diderot, feliç i consumat creient del lliure albir, rep l’encàrrec d’escriure l’article corresponent al terme 'moral' per a l’'Enciclopèdia' (que va concebre juntament amb D’Alembert a mitjans del segle XVIII). Mentre ho intenta, l’aniran interrompent les dones de la funció per posar de cap per avall les seves conviccions. La guerra de sexes està servida. Això sí, amb gent tan erudita i educada, en lloc de llançar-se els plats, es llancen les idees.

El combat dialèctic transcorre, lúcid i divertit, entre picardiosos jocs de seducció. Veurem el desconcertat intel·lectual, acorralat per les contradiccions entre raó i desig, llibertat i responsabilitat, encara que manté l’esperit lliure a l’hora de canviar una vegada i una altra de pensament. Les paradoxes de la vida. ¡Que difícil que és mesurar per la mateixa vara la moral pròpia i la dels altres!

Un gran elenc acompanya l’entusiasmat Folk. A Àngels Gonyalons, la mare superiora del musical 'Sister Act', li queda de meravella el vestit de l’enigmàtica Madame Therbouche, la pintora que s’entossudeix a retratar el llibertí a pèl i en estat «natural», posició que, amb la libido desbocada, se li resisteix. Astuta i eloqüent, li anirà impartint lliçons d’ètica fins a deixar-lo 'KO' de fascinació amb el seu truc final.

UN RITME MOLT ÀGIL

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Annabel Totusaus vesteix amb gran presència i ironia l’esposa cornuda; Elena Tarrats (la gran revelació de 'L’ànec salvatge') dibuixa estupenda les dues cares de la senyoreta Holbach, ingènua i múrria, i Clara Moraleda aporta frescor a la filla de Diderot, a qui també farà sortir de polleguera. Completa el quadro Jan Forrellat, l’atropellat missatger que apressa el filòsof per acabar l’escrit.

Bozzo imprimeix un ritme molt àgil al vodevil, amb els personatges entrant, sortint i amagant-se a l’elegant escenografia de Montse Amenós, responsable també del preciós vestuari, ja vist el 2007. Cal ressenyar l’excel·lent traducció d’Esteve Miralles, que apuntala la claredat d’exposició amb què ens arriba el debat filosòfic. Una obra que, en definitiva, aixeca la moral a la platea i compleix la màxima de Diderot: «La nostra única obligació és procurar-nos i procurar als altres una mica de felicitat».