¡Quin repàs a la transició!

Poques vegades un espectacle disfruta d’una reposició al mateix teatre i la mateixa temporada. Però poques està tan justificada la decisió. Així ha passat amb una obra de títol tan inescrutable com 'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos'.

Perquè dona escasses pistes (o cap) sobre el què li espera a l’espectador: una mirada valenta a les empremtes, el rastre i l’herència del franquisme en la societat espanyola. O sigui, un imaginatiu i sorprenent exercici de memòria històrica.

I encara sorprèn si porta la firma d’una nova companyia, José y sus Hermanas, sota la tutela en la dramatúrgia i la direcció de la seva professora a l’Institut del Teatre Sílvia Ferrando. Dos actors i quatre actrius despleguen un 'patchwork' ple d’humor, música i enginy. Té l’aire de treball docent, el propi de la seva gestació a l’Institut dins del programa Talent IT, però també energia i interès per entrar amb pas ferm a la cartellera.

Francesc Cuéllar, en el rol de narrador, obre parlant d’arquitectura, de com les estructures dels edificis poden conformar els relats. I posa dos exemples tan dispars com l’Institut del Teatre, la seu de la seva formació actoral, i l’Institut Dexeus. Tots dos porten la firma de l’arquitecte Ramón Sanabria. 

Entra ­aviat en matèria i salta al Valle de los Caídos. És, doncs, una de les constants piruetes que es permet la companyia en un muntatge molt dinàmic. Sempre a partir d’una mirada dura, àcida i crítica a la digestió d’aquests 40 anys que no ha acabat a Espanya com sí que ho ha fet –recorden amb detall– en altres paratges on va niar la serp del feixisme.

José y sus Hermanas presenten tres quadros/escenes en què parlen de fosses comunes, però també de les restes no trobades de Lorca, de la guerra civil, de la transició i de l’època democràtica. Tot en una 'performance' desacomplexada, amb constants salts, i amb referents en el seu llenguatge escènic de companyies d’avantguarda. Frescor, espontaneïtat i una contagiosa desimboltura juvenil acaben conformant un còctel captivador.

SALUDABLE TEATRE POLÍTIC

Aquesta desimboltura es manifesta tant quan Gemma Polo xancleteja en un play back d’aclaparadora gestualitat facial com quan Marta Díez balla un flamenc de tiralínies amb un virtuós moviment de mans o quan la mallorquina Carme González tanca el muntatge amb una cançó de suprema emotivitat. Són tres moments, però tots els intèrprets tenen el seu per desplegar el millor del seu catàleg.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

'Los bancos regalan sandwicheras y chorizos' és, per tant, un refrescant exercici de teatre polític, a partir d’una saludable i crítica mirada a la realitat espanyola, pròpia d’uns joves de vint i tants que van haver de respondre un dia a la pregunta de la seva professora sobre què significava per a ells la figura de Franco i la transició.

I ho han fet amb tota la seva energia i gosadia, ­desafiant d’una manera rotunda peatges d’aquestes quatre dècades. ­¡Be­neïda bogeria juvenil!