Xavier Prat: artista secret entre la contracultura i la postmodernitat

Baula perduda de l’art català, Xavier Prat (1957-2007) va ser un artista emblemàtic de la Barcelona dels 80 que es va moure entre la contracultura i la postmodernitat. El seu fort va ser la creació, no la promoció pròpia, així que mai va fer cap exposició important a la seva ciutat. Sí que va estar present, el 1981, a la mostra Modelos para una fiesta, que va reunir a Madrid la flor i nata de la 'movida'. Però mentre aquests van aconseguir un gran reconeixement, Prat va quedar relegat a ser un artista secret.

Ara, en el desè aniversari de la seva mort, Can Framis recupera la seva figura, de la mà del seu amic el periodista Sergio Vila-Sanjuán, i recorre, a partir de 70 teles, la seva intensa però curta producció: va començar als anys 70 però als 90 va deixar els pinzells per dedicar-se al cine i la publicitat juntament amb Felipe de Paco. 

‘EL BALL II’ (1980)

El ball és una de les seves sèries emblemàtiques. En aquest llenç apareix la nit com a símbol de vida en un espai ideal que és la suma de La Paloma i La Seca. 

---

‘AUTORETRAT AMB VENUS’ (S/F)

Abans d’arribar al zenit de la seva pintura als 80, va tenir una etapa metapictòrica amb homenatges als clàssics. Aquí, a ‘El naixement de Venus’ de Botticelli. 

---

‘SENSE TÍTOL’ (1985)

Als llenços de Prat hi apareixen sovint uns enigmàtics personatges sense cara que, com a simbòlics que són, es poden interpretar de moltes maneres. 

---

‘AUTORETRAT’ (1981)

Xavier Prat pintat per Xavier Prat, amb clares referències a la pintura metafísica italiana dels anys 20. La revisió de la història de l'art és una constant en tota la seva obra. 

---

‘PASSEIG DE MAR V’ (1989)

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Als 80, el pintor vivia als Porxos d’en Xifré, des d’on va observar tota la transformació preolímpica del front marítim. D’aquells canvis en surt la seva sèrie més potent: la dedicada al mar.

---

‘EL GOS’ (1986) 

Puntualment, Prat va entroncar amb els Nous Salvatges, com en aquesta peça dedicada a la seva gossa Lola, en què manen la matèria i la mirada a Barceló i Baselitz.