Retrats de Nova York des d'un taxi

Joves, adults, models, poetes, creatius, empresaris, banquers, prostitutes, comerciants, blancs, asiàtics, homosexuals, heterosexuals, sols, en companyia... Pel seient del darrere del cotxe de Ryan Weideman hi ha passat de tot. I de tot ha captat l’objectiu d’aquest artista que volia ser fotògraf i al qual la necessitat va acabar convertint en taxista. No va perdre la vocació: al final va ser les dues coses. A Nova York, de nit, i durant quatre dècades, des dels 80 fins a principis del segle XXI, Weideman va transformar el seu taxi en un estudi mòbil, i el retrovisor, en el seu escenari.

Quan en sentia la necessitat, es girava i disparava al passatge, sovint amb permís i, a vegades, per impuls. A partir del 1986 es va deixar de girar i es va començar a incloure a les fotografies, en el que són selfies avant la lettre. Té en el seu haver un munt d’instantànies, diversos llibres publicats i alguna exposició als Estats Units. Ara, 40 de les seves imatges, documents sobre la història de la nit novaiorquesa, llueixen per primera vegada a Barcelona: al curiós i agradable Espronceda Center for Art and Culture, fins al dia 17 de juny. 

RETROBAMENTS

Weideman ha portat al seu taxi persones de tota mena i condició. Amb algunes, com la dona que posa estirada, ha tornat a coincidir. Tots dos passejaven pel carrer 43 quan es van trobar. Ella el va reconèixer i van quedar perquè l’artista li entregués còpies del retrat.

---

AUTORETRAT

Una imatge de l’autor del 1988, l’única fotografia feta des del seient del darrere.

---

CONNEXIÓ

El creador no sempre fotografia el seu passatge, només quan hi veu una

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

connexió, una mirada que li agrada, una història per explicar. Ha tingut problemes, però la majoria de les vegades la gent col·labora i l’ajuda. I sempre retrata en horitzontal, és l’enquadrament del retrovisor, la seva finestra al seient del darrere.

---

ANÈCDOTES

El fotògraf afirma que el taxi i la càmera li han proporcionat moltes anècdotes. La que més recorda és la invitació improvisada d’un grup de clients: anaven a un concert del grup B-52’s i  els sobrava una entrada, així que es van emportar Weideman.