La Bien Querida obra la seva màgia

‘Brujería’ és un disc de canvis. És el primer que Ana Fernández-Villaverde, més coneguda comLa Bien Querida, grava sense David Rodríguez (La Estrella de David) com a productor i col·laborador principal. Sense deixar de ser ella mateixa, és a dir, ultrapop, romàntica i amb punt gòtic, LBQ sona diferent. «Sens dubte, era l’objectiu», ens comentava via telefònica un parell de setmanes abans que hagués sortit el disc. «Per això he canviat de productor».

L’acompanya ara Carlos René, del grup de pop indie Axolotes Mexicanos, que són madrilenys i no de Tijuana. «Coneixia el René perquè compartim segell, Elefant Records. Va ser el David qui me’l va recomanar. Quan vam quedar per parlar del disc, li vaig dir que volia que s’allunyés una mica del pop. El que jo tenia era un disc de balades. Volia que les cançons sonessin grans, tinguessin moments èpics... I estiguessin banyades de màgia».

Escoltats els resultats, es diria que René va seguir al peu de la lletra les indicacions de Fernández-Villaverde. Pel camí, va actualitzar una mica el so d’un projecte abans més ancorat en la cançó melòdica dels 70 o el synthpop dels 80. «És clar, és que René té 20 anys i la seva manera de treballar, o els sons que treu, han de ser necessàriament diferents». No costa rastrejar referències a M83 i Lana Del Rei, tot i que encara estan presents velles influències, com New Order, el ‘Blue monday’ del qual inspira la rítmica del single ‘¿Qué?’.

Trobada intergeneracional

Aquesta última cançó inclou la col·laboració vocal més inesperada: la de Diego Ibáñez, cantant dels pop-punks Carolina Durante. «René es va emportar alguns membres d’aquest grup que també toquen a Axolotes Mexicanos: el bateria Juan Pedrayes, el guitarrista Mario de la Vall... I vam creure que a ‘¿Qué?’ aniria molt bé la veu de Diego», explica Ana. Altres col·laboracions vocals són menys inesperades, com la de J de Los Planetas (amb qui Ana ja ha cantat diversos temes) o La Estrella de David. Brujería’ és la trobada entre diverses generacions del pop indie fet aquí. «El més guai del pop és que no hi ha barreres; és igual l’edat que un tingui. A tots ens agrada aportar i col·laborar».

Llavors, ¿no hi ha una rasa insalvable entre el pop indie més o menys tradicional i les músiques urbanes? Pot ser que Yung Beef i Los Planetas hi hagin col·laborat, però sembla gairebé un cas aïllat. «Bo, jo tinc un remix de Yung Beef», replica Ana. «Vaig treure un DVD/CD amb els vídeos de ‘Premeditación, nocturnidad y alevosía’ i una col·lecció de remescles, entre les quals una de seva. De fet, vaig ser jo qui vaig parlar a J sobre Yung Beef».

Llibre d’encanteris

Les cançons de ‘Brujería’ són bastant transparents en les seves intencions sentimentals i literàries. És un dels discos recents en què més vegades es diu «t’estimo»; és gairebé l’única lletra de la tornada d’un tema que es diu... ‘Te quiero’. «Les lletres em surten així», diu Ana. «De vegades mires de dir alguna cosa amb una metàfora i gairebé grinyola més. Em sembla que així fas menys el ridícul. A més, jo vinc de Rocío Jurado i les cançons de Manuel Alejandro».

Cosa que no vol dir que les cançons no tinguin els seus racons, els seus misteris, o fins i tot les seves pocions màgiques. ‘Brujería’ és un disc d’aura esotèrica i cadascun dels seus temes compta amb el seu propi encanteri. «En les notes del disc, després de cada cançó pots llegir un encanteri que he creat. Al cap i a la fi, una cançó és com un encanteri que llances a l’univers. Et dic els passos perquè els practiquis a l’altar inclòs en el format físic del disc [vinil i CD]». Tot ha sigut dissenyat meravellosament per Mario Rivière, a qui Ana coneixia per les portades de l’editorial La Felguera. «M’esforço en els conceptes dels discos per estar motivada, per continuar fent això amb il·lusió. Hi haurà gent que només senti en digital i a qui això no li importi, però sé que hi ha gent que realment ho agraeix».

Si algun dels encanteris no funciona, potser poden reclamar durant la xerrada concert que La Bien Querida oferirà aquest divendres, dia 18, en el marc de la Nit Found! de CaixaForum, experiència cultural alternativa sobre l’encreuament d’arts i noves tecnologies. El mateix esdeveniment inclou, aquell divendres, la performance ‘Blackpool’, de Paloma Muñoz; un taller experimental entorn del sistema de comunicació tàctil Shapereader, amb Maria Arnal i Ilan Manouach, i la sessió de DJ Virginie aka Vir.

Tres debilitats importants

Lana del Rei. Fernández-Villaverde diu que no està «gaire al dia», però segueix de prop, per exemple, la carrera de Lana. Les campanes de ‘Te quiero’ s’inspiren en un tema seu.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

New Order. Una influència permanent en LBQ: recordem ‘A veces ni eso’, certa versió en viu de ‘9.6’... A ‘Brujería’, s’adverteix sobretot a la caixa de ritmes de ‘¿Qué?’.

Manuel Alejandro. No només indie, LBQ ha delatat des de sempre l’influx d’aquest mestre de la cançó melòdica, compositor/productor de Julio Iglesias, Rocío Jurado i Isabel Pantoja.