On Catalunya

CONCERT

Courtney Marie Andrews, l'amor guanya

La cantautora country-folk d'Arizona visita el BAM per presentar 'May your kindness remain', gran disc sobre la inútil obsessió per la riquesa

zentauroepp49838884 onbarcelona courtney marie andrews190916140705

zentauroepp49838884 onbarcelona courtney marie andrews190916140705 / 1996-98 ACCUSOFT INC ALL RIGHT

4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Encara que la majoria la vam conèixer fa només tres anys, gràcies al formidable ‘Honest life’,Courtney Marie Andrewsfa anys que fa gires, i treu discos des de fa més d’una dècada. Als 16 va deixar la seva casa de Phoenix (Arizona) per llançar-se a la carretera, a una vida nòmada d’aïllament i terres movedisses que va descriure de manera precisa al seu esmentat disc revelació.

Courtney Marie Andrews

Antiga Fàbrica Estrella DammDissabte, 21 de setembre, 16.30 h. Preu: Gratuït

Al disc que presentarà aquest dissabte, dia 21, al BAM, Andrews ha deixat de reflexionar sobre si mateixa i ha mirat al seu voltant. Les històries de ‘May your kindness remain’ pertanyen, en gran manera, a gent que ha conegut al llarg del camí. Componen, en conjunt, un retrat solidari de la part més pobra i oblidada dels Estats Units.

Ens explica la mateixa artista: «És un disc sobre salut mental, sobre estimar algú a través de la pobresa i la depressió, sobre la part rural dels Estats Units i, suposo, molt més. De vegades només entenc sobre què estic escrivint quan ha passat un temps des que vaig fer la cançó». En aquest ‘molt més’ hi podríem incloure l’impacte psicològic de la cultura de l’èxit, tan predominant als Estats Units; com no aconseguir certs objectius impossibles pot derivar en l’ansietat, la depressió. 

En la, potser, millor cançó del lot, ‘Took you up’, Andrews posa en dubte l’interès de fama o diners: l’amor supera les dues coses amb escreix. 

Una guitarra mexicana

Andrews recorda a la perfecció aquell moment en què va agafar una guitarra per primera vegada: «El meu oncle me n’havia portat una de Mèxic. Una guitarra vella i barata de cordes de niló. Recordo recórrer les seves cordes amb les mans i sentir-m’hi profundament connectada». Per a la nostra entrevistada, la música no va ser mai una afició, sinó una cosa superior, una espècie de crida: «Ningú al meu voltant en feia, però jo sabia que n’havia de fer. Per sort, la meva mare va saber reconèixer la meva passió i em va recolzar a l’hora de seguir els meus instints. Sempre em van atreure la música i les històries, i des de molt petita em vaig entossudir a fer cançons». 

Quan va començar a tocar als carrers de Phoenix, armada d’altaveus que anaven amb piles, amb prou feines tocava versions; a tot estirar una o dues. Gairebé tot era material propi. «Utilitzava la guitarra com una manera d’impulsar les meves pròpies idees. En realitat, sempre em va interessar molt més fer cançons que aprendre’m les d’altres».

Sent encara adolescent, va fitxar per un segell, segons Andrews, «il·legítim». La mala experiència no la va dissuadir de seguir endavant. «I això que ho vaig passar realment malament. Es van aprofitar de mi per ser dona i jove. Vaig trigar anys a aprendre els detalls de la indústria. Al principi em faltava confiança en mi mateixa. M’havia de mantenir ferma». Mentre trobava la seva fortalesa, Andrews va passar un temps, curiosament, com a corista del popular grup emo Jimmy Eat World. «Són de Phoenix, com jo. El Jim [Adkins], el cantant, em va convidar a cantar en el seu disc ‘Invented’. Després vaig fer una gira amb ells durant un any».

El 2016, després d’autoeditar-se un temps, va fitxar pel cèlebre segell Fat Possum. Per a ells només té paraules bones: «És un segell que es preocupa molt pels seus artistes i amb una història increïble. Em deixen fer els meus àlbums i recolzen la meva visió». Després de la sortida d’’Honest life’, Andrews deixava de ser un secret massa ben guardat, i insignes celebritats com araElton JohniChris Prattpassaven a formar part del seu club de fans. 

‘May your kindness remain’ és encara millor disc. La lírica és menys abstreta, el so més obert. Andrews s’atreveix a allargar les síl·labes com una cantant de soul. I la tristesa mai guanya l’optimisme, malgrat tot. És un disc que reflexiona, en certa manera, sobre les eleccions nord-americanes del 2016, però que impel·leix sobretot a pensar en les del 2020. «Són unes eleccions crucials que decidiran l’estat d’aquest país. Tothom ha de sortir al carrer i votar».

Cançons que esperem

En la seva actuació a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de dissabte vinent, haurien de caure ‘Took you up’ i altres clàssics instantanis del nou disc, però tant de bo també ‘Rookie dreaming’, d’’Honest life’, aquesta que parla sobre «l’albada de Barcelona». ¿Coneix bé la nostra ciutat? «Sí, hi vaig estar de gira en els meus dies com a corista, fa molts anys. ¡Les albades i els capvespres són preciosos a Barcelona!».

I tampoc estaria de més que versionés ‘Downtown train’, de Tom Waits, com ha fet per a l’imminent àlbum d’homenatge Come on up to the house: Women sing Waits’. «M’encanten les cançons que aborden el tema de l’anhel. Waits ho va fer com ningú en aquesta cançó», diu Andrews per justificar la seva elecció.

Altres joies del BAM

I La Bamba. En el projecte de Luz Elena Mendoza hi caben un grapat de sons, del dreampop a l’indie rock, passant per les influències folklòriques mexicanes. Per a fans de Calexico. Dissabte, dia 21, Antiga Fàbrica Estrella Damm, 21.00 h.

Notícies relacionades

Yugen Blakrok. Aquesta excel·lent rapera sud-africana va cridar l’atenció amb la seva aportació en el disc d’acompanyament de Black Panther. Diumenge, dia 22, plaça de Joan Coromines, 21.00 h.

Mattiel. En el seu recent segon disc, ‘Satis factory’, Mattiel Brown i la seva banda modernitzen i diversifiquen amb habilitat el seu rock’n’roll d’influències sixties. Seran famosos. Diumenge, dia 22, plaça dels Àngels, 21.45 h.

Temes:

Concerts