Nada Surf, tot 'hits'

"Quan es fan estadístiques, l’anomalia no es té en compte, perquè no dona una imatge real de la mitjana”, em diu el baixista Daniel Lorca. No estem parlant de matemàtiques sinó del seu grup. Quan parlem de Nada Surf, massa sovint es té en compte una anomalia, el perdigó grunge-pop 'Popular', que els va fer extremadament populars durant un temps, a mitjans dels 90.

Encara avui, més de dues dècades després, massa mitjans tenen en compte aquesta anomalia i col·loquen sobre Nada Surf l’etiqueta de ‘one-hit wonder’, o ‘estrella efímera d’un únic èxit’. Potser el grup novaiorquès no hagi tornat a pujar tan alt a les llistes (en part perquè, després del primer disc, ja no van tenir el relatiu recolzament d’una multinacional), però al llarg de la seva existència no ha deixat de treure ‘hits’. "Totes les nostres cançons ho són", afirma orgullós el Daniel, nascut a Madrid, crescut a Brussel·les i Nova York i ara resident a Eivissa.

Nada Surf no té problemes amb 'Popular': "La continuem tocant. No sempre, però la toquem". Tampoc s’entenen malament amb les cançons d’un segon disc, 'The proximity effect', que associen a experiències terribles. El seu segell de llavors, Elektra, propietat de Warner, no considerava aquest àlbum prou comercial i va pressionar el grup a gravar versions de temes aliens per treure com a singles. Deixats fora de combat per aquestes estratègies, Nada Surf van acabar fugint del segell.

Segona carrera

Si poguessin tornar enrere en el temps, ¿triarien una carrera inicial menys meteòrica i més gradual? "No, en realitat no. Perquè tot el que hem fet ens ha servit per a alguna cosa. En realitat, nosaltres volíem fitxar per Matador, però ells passaven de nosaltres. Al principi érem massa normals per a un segell independent com aquest i massa rars per a Elektra".

Amb l’àlbum 'Let go' del 2002 comença la seva segona carrera; aquella per la qual més se’ls hauria de recordar. "Vam fer aquest tercer disc pensant només en nosaltres i els fans", diu Lorca. "Feia un parell d’anys que fèiem vida normal, la qual cosa va ajudar les lletres; no vam haver d’escriure sobre anar de gira". També va ajudar la música, amb un nou aire de malenconia i maduresa que els provava bé. Basculant sàviament entre power pop i indie rock, liderats per un Matthew Caws mai abans tan subtil, Nada Surf començaven a gravar els seus millors discos, com 'The weight is a gift' (2005) i 'Lucky' (2008), que té favorites personals de Lorca com 'See these bones' i 'The fox'.

Ja tenen acabat el pròxim ("molt rar", segons Lorca), però fins al 17 de gener no veurà la llum. "És una punyeta. Abans tu acabaves un disc i als tres mesos, a tot estirar, podies tenir-lo a les mans. Ara has d’esperar sis mesos, i es deu que cada vegada hi ha menys fàbriques de vinil i es tarda més a tenir el disc fabricat".

Gira especial

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Per entretenir l’espera, van decidir fer una gira de petites sales i festivals per Espanya, un dels països europeus on tenen més acceptació, juntament amb Alemanya i França. "Ens en vam anar d’una agència realment potent perquè ens deien que aquí només podíem tocar a Barcelona i Madrid. Això no podia ser veritat".

En aquesta gira no toquen a Madrid, però sí a Barcelona: dijous, dia 12, a la bastant íntima sala Upload. "En un cicle normal, d’haver llançat un disc i haver de presentar-lo, potser no podríem fer aquests concerts tan especials. Si pots tocar a Berlín per a 3.000 persones, no ho faràs a Barcelona per a 300. Però estem en un moment de parèntesi en què ens ho podem permetre".