On Catalunya

CONCERT

Molly Burch, per amor a la balada

La cantautora de Texas porta aquest dissabte el seu romanticisme jazz-country al Vida Festival

molly-burch

molly-burch

3
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La cantautora de Texas Molly Burch va sorprendre fa un parell de temporades amb 'Please be mine’, una ‘opera prima’ que no ho semblava, una col·lecció deliciosa de balades emotives i mitjos temps jazz-country sobre una ruptura, però també una reconciliació.

Molly Burch (Vida Festival)

Masia d’en Cabanyes (Camí Ral, 3, Vilanova i la Geltrú)6 de juliol, 21.40 hores Preu: 53,10 € (entrada de dia)

Reconciliació amorosa i reunió musical: Dailey Toliver ha sigut, de nou, el seu aliat en el recent ‘First flower', exercint com a coproductor i tocant guitarra, teclats i autoarpa. El disc és més del mateix, és a dir, igual de bo, igual de romàntic, igual d’apropiat per a fans de Patsy Cline i Dusty Springfield. "Gràcies pels compliments, sobretot perquè em va costar fer aquest àlbum", diu Burch via telefònica. "L’anterior va ser més fàcil perquè no pensava que ningú l’escoltaria. Aquesta vegada havia de llançar un disc, hi havia un públic i un segell esperant-lo. Vaig tenir bloquejos. Compondre és difícil, almenys per a mi. M’agradaria que acabés sent-ho molt menys".

A Burch li agrada, va dir en una nota de premsa, "cantar amb emoció, i drama, i amor, prenent-se tant temps com necessiti." És a dir, cantar com gairebé ja no es fa. ¿És conscient de la seva condició de 'rara avis’ en el context del pop actual? "En realitat m’agrada el pop actual", afirma. "Soc fan de tota classe de música. Però, a l’hora de fer coses jo mateixa, això és el que em surt, i és una cosa poc habitual al 2019. En el meu nou 'single', a més, he portat l’opció a l’extrem".

Aquest nou set polzades es diu, simplement, 'Ballads'. Títol gairebé desafiador en un moment en què pocs artistes 'mainstream’ s’atreveixen a treure senzills que siguin això, balades. "Les dues cançons ['Only one' i 'Your party'] es van gravar per a l’àlbum, però si les hagués inclòs hauria sigut un disc massa llarg. A més, feien bona parella. Sobretot en directe, són temes cuinats a foc lent". Aquest dissabte, dia 6, inundaran de malancolia el Vida Festival.

Abans neoclàssica que retro

Quan es parla de Molly Burch, se sol utilitzar molt l’adjectiu retro, un adjectiu que a ella no l’acaba de convèncer. "No m’agrada gaire aquesta paraula i no és una cosa a la qual aspiri". ¿Què tal 'neoclàssica', és a dir, inspirada per la tradició però no esclavitzada per ella? "¡Molt millor! Quan em diuen retro, imagino que ho diuen perquè el meu 'background’ està en el jazz. I, això és veritat, no soc una persona especialment interessada en la tecnologia, com tampoc els meus músics".

Aquest component retro, o perdó, neoclàssic, ha aconseguit que en els seus concerts s’hi barregi públic d'edats molt diverses: pares amants de Billie Holiday (una de les heroïnes de Burch) i fills atents a les últimes promeses de l’indie. "Aquest any he fet la meva primera gira pròpia pels Estats Units i és cert, me n’he adonat: el meu públic cobreix diverses franges d’edats. A Espanya, sobretot és gent gran, això sí".

Pares de Hollywood

Notícies relacionades

¿I els pares de Burch? ¿També solen anar als seus concerts? "La veritat és que sempre m’han donat molt suport", diu. "Són persones molt creatives". El pare és guionista i productor; la mare, directora de càsting. Però ella mai es va sentir pressionada per fer una cosa semblant a ells mentre va créixer a Los Angeles. "No ens van imposar res, ni a mi ni a la meva germana, tot i que ella sí que va acabar treballant en el cine. A mi no m’atreia".

Sigui com sigui, una mica del glamur del vell Hollywood es va acabar filtrant en les seves cançons, potser per l’exposició de la jove Burch a la cinefília paterna: "El meu pare tenia una gran col·lecció de LaserDiscs. ¡Era un col·leccionista àvid! Sobretot, tenia moltes pel·lícules dels 40 i els 50. El seu amor per la història del cine em va inspirar".

Temes:

Concerts