Her Little Donkey, cap al pop ideal

Des de fa uns sis anys, els barcelonins Her Little Donkey persegueixen la utopia de la cançó (indie) pop perfecta i, ara per ara, no els ha anat gens malament: ja n’han trobat unes quantes, la majoria recollides al seu lluent segon àlbum ‘Where’s the glow’.

¿El secret d’aquesta nova entrega? Menys no només és més; menys ho pot ser tot. “Hem utilitzat menys instruments per omplir, per dir-ho així, perquè cadascú tingui el seu espai i les parts respirin millor”, apunta el cantant i guitarrista Patrick FitzPatrick. “Hem après que cada instrument ocupi el seu lloc a la cançó. No tot ha de sonar sempre alhora”, afegeix el baixista Carlos P. de Tudela.

Completen la formació el bateria Michel Bonilla i la teclista-cantant Ana López, que reconeix la influència de projectes tan minimalista com Toro y Moi i TOPS. Per la seva banda, el Carlos es reconeix admirador del pop britànic de guitarres més elegant dels 80 (Prefab Sprout, The Blue Nile, etcètera). El Patrick és més de Deerhunter o Beach House. Depuració, elegància, somieig: factors no exactament a l’alça en el pop fet aquí. 

Entre aquestes noves cançons suaument desbordants destaca ‘Big mess’, una delícia disco-pop de mitja fidelitat en què “hi ha abocades les ganes d’atrevir-se a fer coses noves, de seguir el teu instint i de ser valent”, explica López, que aquí és l’encantadora veu principal. 

D’altres favorites personals són ‘No devotion’, ‘Sparkles’ i la dinàmica ‘Into place’, la tornada de la qual va costar treure. (Carlos): “Teníem clara l’estrofa i el ritme de bateria, que ens semblava molt de l’estil Yo La Tengo. Però no trobàvem la tornada. Al final vam treure el que hi ha a escassos dies per entrar a gravar, amb dubtes de si enganxaria. Però la producció que van fer el Ferran [Resines] i el Cristian [Pallejà, de l’estudi Caballo Grande] va ser brutal. Ràpidament ens van aclarir els dubtes”.

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

Ara mateix estan entossudits a traslladar aquest so perfecte al directe de la manera més fidedigna possible. “Hi ha coses que encara hem de treballar i acabar de polir», diu De Tudela. “El que fem sempre en directe és donar un punt més de força a les cançons”. Es podrà comprovar dissabte, dia 6, a la botiga Ultra-Local Records, a partir de les 13.00 h.

¿Què hi ha en aquest nom?

¿Què hi ha en aquest nom?No podem anar-nos-en sense preguntar: ¿per què Her Little Donkey? “El nostre primer directe el vam fer una nit de micro obert –explica De Tudela–. Després de nosaltres, va sortir un paio anglès molt peculiar a fer temes mig còmics. A tots acabava parlant d’un ‘little donkey’ (‘petit ruc’). Amb unes copes de més, ens va acabar fent gràcia i vam batejar el grup així, només que amb ‘Her’ al davant, perquè ja hi ha molts grups amb ‘My’ o ‘The’. A més, l’Ana acabava d’arribar al grup... ¡Calia donar-hi un toc femení!