Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

CONCERT

Ólafur Arnalds, algoritme eteri

El compositor islandès ens parla de 're:member', intimista convergència musical entre el clàssic i el modern, que presenta aquest divendres al Palau de la Música Catalana

Carles Planas Bou

Ólafur Arnalds, algoritme eteri

Difícilment hi ha una regió al món culturalment tan prolífica com Islàndia. Des de fa anys aquesta remota illa de gel i magma encimbella a la superfície artistes d’una sensibilitat extraordinària. Ólafur Arnalds és un d’aquests grans talents. Després de coronar-se al món del minimal techno amb Kiasmos, torna ara a terrenys més assossegats amb ‘re:member’. “És irònic perquè és quan tens èxit en un camp que necessites canviar, moure’t a un altre tipus de música”, explica.

Ólafur Arnalds

Festival Mil·leni
Palau de la Música Catalana (Palau de la Música, 4-6)
Horari: Divendres, dia 15, a les 21.00 hores

Com en el riu d’Heràclit, el canvi permanent és el que ha portat aquest aclamat compositor de tot just 32 anys a explorar nous universos. Una dècada seguida de feina en què ha revisionat clàssics de Chopin, ha fet arranjaments per a bandes de metal i ha compost la premiada banda sonora de la sèrie ‘Broadchurch’, intercalant amb igual mestria pianos i sintetitzadors, escenaris d’etiqueta i antres de baixos ressonants.

Després de treballar amb artistes de la talla de Sigur Rós, 65daysofstatic i el seu amic Nils Frahm –amb qui van gravar conjuntament el magnífic ‘Trance Frendz’–, Arnalds assegura que somia a col·laborar amb eminències com Thom Yorke, ‘frontman’ de Radiohead, i el compositor i ‘dj’ britànic Jon Hopkins.

Domar l’algoritme

El gènere neoclàssic va fer popular Arnalds, però ell rebutja les etiquetes. “Sempre componc el que m’és natural”, explica. “No és una cosa que decideixi, està dins meu”. Així, en aquesta nova fase vital, el compositor islandès va decidir explorar, reformular els seus anteriors treballs i experimentar amb la fusió entre clàssica contemporània i perles d’electrònica, fent de pont simbiòtic entre l’antic i el modern.

Aquest afany per descobrir el va portar als braços del Stratus, un “feliç accident” que s’ha convertit en el seu nou instrument favorit. Connectant el seu piano al portàtil, aquest software d’algoritmes respon a cada teclejat generant una seqüència rítmica d’altres pianos que desencadena una fràgil pluja de notes. “És com interactuar com un robot, provar de domar una bèstia lliure”, celebra.

Viatge eteri

El resultat és una obra d’orfebreria musical, alquímia de melodies de textura aquàtica que ens traslladen a un parador gelat, envoltant i infinit. Impregnats d’una aura metafísica i transcendental, els solcs de ‘re:member’ també transpiren una aroma cinematogràfica que revela les fonts de la seva inspiració, el difunt prodigi islandès Jóhann Jóhannsson i l’admirat compositor japonès Ryuichi Sakamoto.

A aquest particular aire eteri se li suma ara una cadència musical que en alguns temes convida a deixar flotar el cos en un ball que indueixi a un viatge interior. A més del seu piano, l’algoritme i una secció de cordes composta de violins i violoncels, Arnalds introdueix una bateria que en directe, assegura, “ens està portant a un altre nivell”. En el seu concert del Palau de la Música  del divendres 15 desplegarà aquest acoblament únic d’instrumentistes.

Quan no està de gira o tancat en un estudi, Ólafur viu parcialment a Indonèsia, on es refugia del soroll mundà. Va ser allà on va compondre ‘Nyepi’, tema de clausura de l’àlbum inspirat en la tradició d’una d’aquestes remotes illes de celebrar el final d’any en silenci i que tradueix amb un degoteig de pianos tan evocatiu com envoltant. En una quotidianitat sobresaturada de soroll, la música d’Ólafur Arnalds  suposa un momentani interludi d’evasió d’una bellesa exquisida. “Tenim tantes coses explotant-nos a la cara a tota hora que la gent busca una cosa fora d’això”.

Temes: Música