Sessió d'hipnosi amb Lena Willikens

Lena Willikens no entén una sessió com una mera successió de moments àlgids, sinó com un clima, un humor, un estat d’ànim. "Molts estats d’ànim", corregeix ella a través del correu electrònic. "Provo de reflectir com cada nova informació que rebem en la vida té un impacte sobre nosaltres. No m’interessa fer-li la vida més fàcil a ningú, ni m’interessa l’escapisme en un club. Quan surto a ballar, sempre prefereixo els 'sets’ que em desafien d’alguna manera".

I quan punxa, fa, per tant, els ‘sets’ que li agradaria disfrutar. A partir del so de crues caixes de ritme i atmosferes fangoses, crea ambients tan atractius com inquietants i inagafadissos. Esperar algun ‘hit’ evident és tonteria. Shazam ho passa malament amb ella: punxa molts talls rars d’amics, i els menys rars, els pot retocar prèviament o punxar (a propòsit) a la velocitat incorrecta.

A les seves sessions es pot anar a ballar, però també a ballar només mentalment. Per això no és tan estrany que el seu pròxim assalt a Barcelona comenci a les 20.30 hores. Serà dissabte, dia 16, a la sala 3 de Razzmatazz, en una entrega d’Intimate Journeys que el veurà compartir cabina durant quatre hores amb el seu amic Vladimir Ivkovic, que, com ella, és un dels més veterans residents del Salon Des Amateurs de Düsseldorf.  

Una llarga progressió

Va ser en aquest club-galeria-espai per a esdeveniments on, al voltant del 2006, l’estudiant d’art Willikens va començar a punxar discos regularment, alhora que treballava a la barra. Va ser per diversió més que per vocació: "En realitat, de vocació mai n’he tingut cap", admet. "Potser perquè mai he pensat en el futur. Tot aquest concepte de madurar i convertir-se en una persona adulta era massa abstracte per a mi. ¡I encara ho és!".

No obstant, malgrat –potser gràcies a– el seu desinterès a quadrar ritmes, Willikens va ser reclamada en altres espais. "Després de començar a rebre peticions per punxar en diversos llocs, m’ho vaig començar a prendre més i més seriosament. Però va ser tot una llarga progressió durant almenys quatre anys".

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Ara, la nostra entrevistada és una ‘dj’ i productora de culte que segueix fidel al seu estil (techno, coldwave, psicodèlia electrònica, posats a coure en un calder màgic) contra vent i marea. Al Sónar de Dia del 2017 es va marcar una sessió d’allò més nocturna. "És que l’escenari del Sónar era brutal. La gent amb prou feines tenia ombra, s’estava cremant al sol, i jo vaig provar d’enfosquir una mica el cel. En general, prefereixo els soterranis foscos".

Per saber quina classe de clima crearà Willikens dissabte, res millor que una escolta del recopilatori seleccionat per ella 'Selectors 005', aparegut l’abril passat. La saga del segell Dekmantel sol servir als 'dj' per presumir de rareses de la seva col·lecció de discos, però Lena va preferir, de nou, recolzar obra nova dels seus amics. Per sort, com que té crèdits, no fa falta utilitzar Shazam... en va.