On Catalunya

CONCERT

Kimbra, una força pop a reivindicar

fcasals47166181 onbarcelona kimbra disco190307163250

fcasals47166181 onbarcelona kimbra disco190307163250

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Per què no és més coneguda Kimbra i amb prou feines la veiem escalar fins a posicions serioses en llistes fora de la seva Nova Zelanda natal? Misteri insondable. El que ella fa podria atreure públics molt diversos, perquè té la força universal del pop i una riquesa sònica de caire alternatiu. Tornades com castells, producció atrevida: bon camí a seguir. "Sempre continuaré alimentant el meu costat experimental, però també m’encanten la simplicitat i la composició elegant i intemporal. La simplicitat elegant és, sovint, l’experiment més difícil de tots", ens explica ella.

Kimbra + School of X

Razzmatazz 2 (carrer dels Almogàvers, 122) 9 de març, 20.30 hores Preu: 18 €

Kimbra es va donar a conèixer al costat de Gotye en el famós hit 'Somebody that I used to know', una cançó que va ser la seva benedicció i, alhora, maledicció, perquè durant molt temps (potser encara avui) la gent només va preguntar per ella. N’hi havia moltes altres sobre les quals preguntar, cançons firmades (a més de compostes o produïdes) per la mateixa Kimbra Johnson com 'Cameo lover' i 'Old flame', del bastant jazz 'Vows' (2011), i 'Miracle', composta amb ajuda de Thundercat, de 'The golden echo' (2014).

Però els seus millors temes fins ara estan en el recent 'Primal heart', un tercer àlbum de so càlid i orgànic, alhora que fantasiós, amb meravelles com l’immens synth-pop de ‘Like they do on the TV’ o la balada 'Black sky', col·laboració amb Natasha Bedingfield.

Dieta musical variada

Nascuda a Hamilton (Nova Zelanda) el 1990, Kimbra ja escrivia lletres de cançó als 10 anys i cantava l’himne nacional en partits de rugbi als 12. Va passar per concursos de talents infantils, però va saber sobreviure i seguir profundament interessada per la música. Al llarg dels anys, va anar digerint música de tot tipus, "de Stevie Wonder i Prince a The Mars VoltaQueens Of The Stone Age i [la banda metal sueca] Meshuggah".

De Prince la va atreure, sobretot, el seu costat més experimental: "Recordo escoltar el tema 'Crystal ball' per primera vegada i sentir com si hagués pres una droga rebentaments. Sonava com d’un altre món. Prince era el mestre de la sorpresa. En un moment donat et donava el que volies i al següent li donava la volta sònicament i creava una cosa que ni tan sols sabies que volies”, diu Kimbra. I afegeix: "En la seva millor expressió, el pop és capaç de seguir les regles alhora que de trencar-les violentament".

Notícies relacionades

Si Johnson va voler treballar amb l’ubic productor John Congleton (St. Vincent, Sharon Van Etten) a 'Primal heart', va ser per "la seva capacitat per crear obres atrevides i ajudar els artistes per accedir al seu costat més dur. Li agrada treballar molt ràpid en la fase de gravació, una cosa que jo no solc fer. També volia concentrar-se més en la meva veu i menys en els elements que l’envolten [una cosa portada encara més a l’extrem a 'Songs from Primal heart: Reimagined', l’'epé' acústic que va publicar a l’octubre].

La veu serà, de nou, gran protagonista en el seu concert de dissabte, dia 9, a Razzmatazz 2. Kimbra arribarà acompanyada només per contrabaix (Spencer Zahn) i piano (Jacob Bergsen): "Aquest format em dona l’oportunitat d’acostar-me al públic i compartir una nova manera d’escoltar les meves cançons i les històries d’on van sortir. No és un concert tranquil, hi continua havent tones de dinamisme, però està més enfocat a la veu, l’espai i la interacció amb el públic".

Temes:

Concerts