Chuck Prophet i Charlie Sexton, en honor als Stones

A un costat, Chuck Prophet (Whittier, Califòrnia, 1963), antic component de Green On Red (grup clàssic del Paisley Underground californià); mestre mai ben ponderat del rock d’arrels; mà dreta ocasional de Warren Zevon i Jonathan Richman. En plena forma després de tots aquests anys, no fa tant va publicar l’excel·lent 'Bobby Fuller died for your sins' (2017), en què ret homenatge a l’actriu Connie Britton en una (enèsima) cançó perfecta: 'If I was Connie Britton'.

A l’altre costat, Charlie Sexton (San Antonio, Texas, 1968), revelat com a trencacors de la ‘new wave’ amb el ‘hit’ 'Beat’s so lonely'; apartat després a una luxosa semiombra per gravar i girar amb Bob Dylan, i produirLucinda Williams i Eddie Brickell. També ha fet els seus primers passos com a actor, a les ordres de Richard Linklater a 'Boyhood (Momentos de una vida)' o de l’actor/director Ethan Hawke a 'Blaze', biopic del músic country Blaze Foley.

Dos superdos, en definitiva, als qualsdimecres, dia 30, podrem veure a Barcelona versionant de cap a peus una de les obres mestres de quatre superquatre: 'Some girls', de The Rolling Stones.

Educació sentimental

"Em van preguntar si volia fer alguna cosa per celebrar el 20è aniversari de [la promotora] Houston Party, i al principi, no se’m va ocórrer res, però després em vaig dir: ¿no seria divertit tocar aquest disc amb el Charlie?", explica el Chuck, bastant més xerraire que el Charlie en aquesta entrevista telefònica compartida gràcies a la màgia del mans lliures. "Volia veure el Charlie al capdavant de la banda", afegeix.

De joves, Prophet i Sexton van aprendre gairebé tot el que necessitaven saber sobre Nova York a través de l’àlbum dels Stones. "És un dels millors discos sobre la ciutat que existeixen", comenta Sexton. "Quan va sortir [el 1978], semblava recollir tot el passat i també el futur d’aquell lloc". "Amb aquell disc", explica Prophet, "vam aprendre molt sobre aquests carrers, però també les dones. Pel que sembla, n’hi havia de moltes classes. I totes eren interessants".

Durant l’estiu del 1978, diu el Chuck, "va ser impossible fugir d’aquest disc". "Anessis on anessis, sonaven aquelles cançons, a tot drap, a més". Fins i tot al campament d’estiu catòlic al qual solia anar d’adolescent. "Allà em vaig aprendre tots els acords. No era tan difícil. ¡Eren els mateixos sempre! En realitat, el que dona més personalitat al disc són els frasejos solts de guitarra que apareixen aquí i allà".

Sense afecció pel present

El Chuck no s’atreveix a considerar-ho el seu disc favorit dels Stones, però és el que més escolta, això pot afirmar-ho: "Més que res perquè no té un gram de palla. Una cosa que trobo a faltar a molts discos d’ara. Ara hi ha massa bandes fent discos, diguem, atmosfèrics... Gent com Radiohead i Wilco, per exemple. En aquest àlbum dels Stones, és tot contingut".

L’'ara' és un concepte que no sembla apassionar Prophet. "Quant a cultura pop, no tinc ni la més remota idea del que està passant". Sexton sembla incapaç de recordar un artista actual que li interessi; Prophet, només el jove rock’n’roller Ezra Furman: "Ell és bo".

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Alguns fans de Prophet també viuen en el passat: recordem la seva actuació al festival Blues i Ritmes de Badalona del 2010, on algú va demanar material de Green On Red massa aviat i Prophet no va semblar prendre-s’ho bé. "Tampoc tinc problema a tocar aquestes velles cançons, però dista de ser una cosa que m’apassioni. M’ho passo millor tocant les noves". ¿Com la que ha dedicat a Connie Britton? "¡Oh, Connie Britton! Recordo veure-la en un 'late night show', acariciant-se els cabells, i pensar...: 'Oh, sisplau. És la perfecció'. Per a mi aquesta dona és incapaç de fer un pas en fals".

Després d’aquesta gira feta per pura diversió, Prophet i Sexton planegen fer el mateix de sempre: "Ajuntar paraules, barrejar acords", diu el primer. "Trobar noves maneres de fer la mateixa vella merda de sempre”. Tracto de treure unes paraules al taciturn Sexton. ¿I tu, més pel·lis, Sexton? ¿Voldries fer-ne més? "Sí, és clar". Bé.