Leah Senior i altres tresors musicals ocults d'Austràlia

Aprofitant la visita de Leah Senior, reunim algunes joies secretes del país del surf

zentauroepp46462393 on musica190107133937 / Photographer Kristoffer Paulsen

Tot i que vivim en una cultura globalitzada, en què internet ofereix certa igualtat de condicions per a la promoció i difusió, encara és més fàcil que exploti un artista nord-americà que un, diguem, australià. I el país del surf no és només això, el país del surf: també té bones propostes musicals a cabassos. Per exemple, Leah Senior, que actua el pròxim dimarts, dia 15, a l’Heliogàbal de Barcelona. O les altres propostes que reunim aquí.

1. Leah Senior

Aquesta cantautora de Melbourne va sorprendre fa dos anys entre els adeptes del folk amb el disc 'Summer’s on the ground', i l’any passat va confirmar la capacitat de fascinació de la seva veu i guitarra amb ‘Pretty faces’. Joni Mitchell i Sibylle Baier són bons punts de referència: com elles, fa música desposseïda i malenconiosa, tot i que no sense sentit de l’humor, sobretot en les últimes cançons.

Leah Senior + Marta Knight

Heliogàbal (Ramón i Cajal, 80) 15 de gener, 21.00 hores Preu: 9 (anticipada) i 12 euros (taquilla)

2. Camp Cope

Si hi ha un grup indie australià que aquest any hagi fet girar caps, aquest és Camp Cope, el trio liderat per Georgia 'Maq' McDonald, filla del difunt músic folk-rock Hugh McDonald. El seu segon àlbum, 'How to socialise & make friends', és cru i directe en tots els sentits. Cançons de so rugós sobre qüestions i abusos de gènere, relacions familiars o infidelitat.

3. Stella Donnelly

Va ser una de les triomfadores morals de l’últim Primavera Club i en uns mesos actuarà al Primavera Sound. Brilla amb un folk-pop loquaç i emotiu, carregat d’esperit feminista, però amb amor també per als nois: en la cançó 'Boys will be boys', inspirada pel seu germà, insinua que no tots han de ser monstres. Alguns esperem l’àlbum amb màxima ansietat.

4. Ruby Fields

Aquesta cantautora indie rock de Sydney és coneguda pel seu olfacte melòdic i l’energia contagiosa que impregna les seves cançons. Amb el seu primer epé, 'Your dad’s opinion for dinner', va salvar més d’un matí de dilluns a uns quants. Fa poc ha publicat el single 'Dinosaurs', que és bastant diferent de l’anterior, més profund, sofisticat, precoçment madur.

5. Laura Jean

La seva cançó 'Girls on the TV' és un dels clàssics secrets del 2018: una joia de synth-pop taciturn amb alguna cosa (o molt) de la primera Suzanne Vega. La classe de cançó que, fa dues dècades, hauria triumfat a les llistes i hauria sonat tota l'estona a la tele i la ràdio. No és l’única joia, ni de bon tros, de 'Devotion', ja cinquè disc d’una artista abans més orientada cap al folk.

6. Middle Kids

Notícies relacionades

¿Existeix la justícia còsmica? Segurament no. Altrament Middle Kids no serien, encara, un grup conegut bàsicament només a Austràlia, on el seu primer disc, ‘Lost friends’, va arribar al ‘top ten’. El trio pop-rock format per Hannah Joy, el seu marit Tim Fitz (guitarra) i Harry Day (bateria) és desvergonyidament melòdic, anacrònicament emocional i decididament meravellós. 'Mistake', 'Edge of town' i 'Maryland' són clàssics instantanis.

7. Phantastic Ferniture

Uns altres que no van curts de ‘hits’. Es veia a venir, perquè no és un grup, sinó un supergrup: la unió de dues cantautores notables (Julia Jacklin i Elizabeth Hughes) amb un productor bastant sol·licitat (Ryan K Brennan). En el seu debut homònim, enfilen un ganxo melòdic darrere d’un altre, i t’arriben al lacrimal si et despistes.