Opatov, fugint de la realitat

Opatov tenen les seves arrels a Cerdanyola, però es van batejar com la ciutat txeca perquè, segons ells, no és tan diferent de la seva. Va ser allà on es van allotjar durant un viatge de fi de curs a Praga, i es van sentir com casa. “Era gairebé igual, una petita ciutat de l’extraradi”, recorda Víctor Casado, bateria d’un notable grup al qual gairebé qualsevol etiqueta queda curta. Ens quedarem amb psicodèlia, una cosa que engloba un grapat de coses i que serveix bastant bé per provar de definir l’actitud d’Opatov, eclèctica, oberta a l’experiment.

Cerdanyola és una petita ciutat de l’extraradi on, durant un temps, van passar coses. Casado ho recorda amb nostàlgia: “Hi havia un laboratori de música que funcionava molt bé: la mítica sala Circus. D’allà van sortir moltes bandes. Aquella sala va tancari moltes d’altres han hagut de deixar de fer concerts. Últimament, cada vegada s’està posant més difícil. Abans, la música estava promoguda; ara no. The Saurs van sortir d’aquell caldo de cultiu”.

Com els extints The Saurs, Opatov han guanyat els concursos Bala Perduda i Villa de Bilbao, i un tercer: Proyecto Demo. Tots el 2015, el mateix any que va publicar el seu primer disc,‘Baclán’, una festa desencadenada de pop psicodèlic tribalista.‘Botánica oculta’, que acaba de sortir, és una altra història, un exercici de depuració i refinament: «Sens dubte, és diferent. Teníem la intenció d’experimentar. Sobretot, hem rebutjat moltes coses. El so és més buit, les línies, més definides; volíem que es notés el protagonisme dels elements en un o un altre moment».

Graciosos però destructius

Sigui com sigui,Botánicaoculta continua sense ser un disc prosaic, sinó gairebé igual d’esquiu que el seu predecessor. Místic, podríem dir. “No som místics en la nostra vida normal”, avisa Casado, “però sí com a banda. Quan toquem, busquem aquest element místic que no trobem en el dia a dia·.

Notícies relacionades

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Els orígens miners de Súria en un museu

Sorprèn que temes com ara ‘Southern comfort’, ‘T.O.C.’ i ‘Crab house’ tinguin lletres tan fatalistes. Si no t’hi fixes, aquestes cançons semblen felices. “Des de sempre hem sigut així. La idea és una mica cantar graciós, pop, però amb lletres destructives. Joan Colomo és l’epítom d’això”.

El directe alSidecar d’aquest divendres, dia 21 (també hi actuen Bruises), hauria de ser més de pujada que de davallada. “L’estem preparant amb molt s’afecte, afegint-hi molts vents, col·laboracions...”. Sona a festa, mig depressiva si t’hi fixes, però festa.