On Catalunya

CONCERT

William Basinski, un parèntesi de melancolia

El mestre de l''ambient' visita CaixaForum per presentar un treball basat en els sons generats per les ones gravitacionals

zentauroepp45968937 basinski181129172745

zentauroepp45968937 basinski181129172745

2
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿A què sona la col·lisió de dues estrelles de neutrons? El músic experimental William Basinski ens ho mostra en la seva nova obra, 'On time out of time', milfulls sonor de capes i capes melancòliques que divendres vinent, dia 30, presentarà per primera vegada a Espanya en el marc del cicle DNIT de CaixaForum.

William Basinski

CaixaForum (av. de Francesc Ferrer i Guàrdia, 6-8) 30 de novembre, 22.00 hores Preu: 8 €

"Vaig començar a treballar amb alguns arxius de so que em van passar els científics de l’Observatori d’Ones Gravitacionals de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia", ens explica Basinski per correu electrònic. "Després vaig utilitzar les meves eines i imaginació per explorar el misteri d’una explosió com aquesta i com aquestes ones d’energia poden viatjar 1,3 bilions d’anys per arribar a la Terra. Per a mi és com una gran història d’amor".

Una història que li toca de prop: el seu pare va ser enginyer de la NASA durant la carrera espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica. "Anava a l’església amb els astronautes", explica. "Una vegada, quan tenia set anys, estava a la cua de la comunió i el meu pare em va dir: 'Toca l’home que tens al davant’. Jo m’hi vaig negar, però ell em va agafar el braç, vam forcejar una mica, i va fer que toqués el cul d’aquest home sense voler. ¡Era Neil Armstrong!".

Hi ha una distància còsmica entre l’humor que Basinski sol mostrar en entrevistes i la serietat de la seva obra més coneguda: música lenta, solemne, meditativa, construïda a base de bucles de cinta que Basinski reprodueix fins al seu deteriorament i tracta amb subtils efectes. Durant molt temps, va operar gairebé en secret, però el 2002 va obtenir l’aclamació universal amb 'The disintegration loops', un projecte de quatre àlbums completat durant el matí dels atemptats de l’11 de setembre. "Vaig saber que igual m’havia superat a mi mateix quan Howard Schwartzberg, un artista meravellós amb un excel·lent accent de Coney Island, va venir a casa, ho va sentir i va dir, amb un somriure dement a la seva cara: '¡Billy, ho has aconseguit! ¡Això era el que sempre buscaves!'. Ell havia estudiat postmodernisme i desconstruccionisme i un munt de coses de les quals jo no en sabia res. Havia de tenir raó".

Un bàlsam de temps

Notícies relacionades

La tenia, sens dubte. 'The disintegration loops' és una obra mestra de l’ambient [gènere instrumental en què importen menys el ritme i l’estructura que el to i la textura], un treball a l’altura del 'Music for airports' de Brian Eno, tan important per a Basinski. "Va ser una gran influència per a mi per la seva delicada melancolia; sobretot el primer tall de la cara A". Aquesta classe de música lenta està vivint un moment de fertilitat creativa i popularitat, potser perquè ens permet sortir de la ferotge velocitat dels temps per uns minuts. "Ara mateix, les xarxes socials absorbeixen tothom en un remolí de caos i conflicte", diu Basinski. "Potser aquesta música sigui com un bàlsam, un bàlsam de temps".

Però a casa de Billy i el seu nòvio, l’artista James Elaine, s’escolta de tot, no només música flotant: "Jamie té una col·lecció gegantina d’elapés de country. Aquesta setmana he estat sentint molt George Jones (¡quina veu!), Tammy Wynette i Wanda Jackson. La melancolia que desprenen aquestes cançons és preciosa". 

Temes:

Concerts