Nils Frahm, a la recerca de l'emoció intangible

'All melody' és el millor disc de Nils Frahm, que és molt dir. El tacte orgànic del (relatiu) disc de directe 'Spaces' ha donat peu a una cosa més elaborada i depurada, i alhora oberta i infinita. "Sens dubte, no havia posat el mateix afany en cap dels meus anteriors discos", explica el compositor alemany, paladí de la combinació de clàssica contemporània amb electrònica. "Tampoc havia tingut el temps, atrapat com estava en els cicles de les gires i els compromisos sense fi. Sempre tenia alguna excusa per no fer el disc que volia fer".

Com que no tenia el temps, Frahm s’ho va buscar. Va dir 'no' a les gires per una temporada. Va rebutjar compromisos. I es va entregar, primer, a una espècie de necessària desintoxicació de la música: "Quan ho explico a la gent no ho entén, però realment necessitava allunyar-me’n. Ni tan sols l’escoltava. M’importa tant la música que necessitava fugir-ne i poder tornar a veure-la amb ulls frescos".

Al tornar-hi, explica Frahm, volia provar noves coses, fugir una mica de la seva pròpia ombra –la d’un Satie de l’era digital– i tornar a emocionar-se amb el so. "Fins i tot et pots acabar atipant d’una cosa que t’agrada molt. Prova a anar cada dia al teu restaurant favorit; n’acabaràs avorrit. Amb la música passa exactament igual".

Una part essencial de la seva reformulació va ser el marc de treball. Frahm té un nou estudi analògic a Funkhaus Berlin, el mític edifici que va ser estació central de ràdio de la República Democràtica Alemanya. En concret, a la sala 3, abans reservada a la gravació de música de cambra. Van ser nou mesos de treball, però va valer la pena. "Durant la preparació del disc, va ser el meu estudi i casa meva. Moltes nits vaig dormir allà mateix".

De vegades hi va portar amics, com el grup vocal Shards, la violoncel·lista Anna Müller i Sven Kacirek, mestre de la marimba, el nou instrument favorit de Frahm. 'All melody' ha de ser el seu disc més col·laboratiu fins ara. "És el que té més veus diferents, això sens dubte. Però ha sigut fàcil unificar-les totes. Més que res perquè acostumo a treballar amb músics que saben d’on vinc i no necessito explicar-me gaire".

LA BANDA SONORA DE 'VICTORIA'

Entre l’últim que havíem sentit de Frahm hi havia la seva banda sonora per a la pel·lícula 'Victoria’ (famosament filmada en una sola presa contínua, de gairebé dues hores i mitja) amb Laia Costa ficant-se en embolics a Berlín. Certa aroma cinematogràfica recorre els solcs d’'All melody', però perFrahmla feina de fer música de cine i la de fer música pròpia no poden ser més diferents. "En el primer cas, tracto de reflectir una emoció que ve dictada. En el segon, el director soc jo, i l’emoció que busco és difícil d’explicar. Ha de ser una cosa intangible, una cosa que només es pugui aconseguir amb música".

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

En el seu concert de L’Auditori de dimarts, dia 20, s’adreçarà només a si mateix. "Hi ha una emoció particular en el fet d’actuar sol. S’aconsegueix una energia especial. A més, em permet reelaborar les peces al meu aire durant el mateix directe", explica. Els que l’hagin vist en viu recordaran com la música sembla néixer allà mateix davant de les seves orelles, visceral, sorollosa, perfecta.

Frahm és un home amant del canvi... Menys amb el cafè. En el temps transcorregut des de la nostra última entrevista (quatre anys), aquest antic barista segueix igual. "Bevent només ‘espresso’, perquè soc un purista en aquest sentit. Com a màxim, hi afegeixo unes quantes gotes de llet, però molt poques". Alquimista subtil del so i el cafè.