Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

MÚSICA

Set grups que van posar el Canadà al mapa musical

Coincidint amb la visita de Metric, recordem aquesta i altres bandes clau de l'explosió alternativa canadenca

Juan Manuel Freire

Set grups que van posar el Canadà al mapa musical

Els electro-rock Metric van ser d’aquells grups que, durant la dècada passada, van convertir el Canadà en gran focus musical alternatiu. La seva visita a Barcelona sembla una bona excusa per recordar i reivindicar algunes d’aquestes bandes, del supergrup power pop The New Pornographers a uns tals Arcade Fire.

Metric

Biquini (Diagonal, 547)
11 de novembre, 20.30 hores 
Preu: 22,50 €

1. Metric

Els enormes ‘riffs’ de guitarra de James Shaw i la veu carismàtica d’Emily Haines defineixen el so del grup electro-rock, molt popular a Amèrica del Nord però menys conegut a Espanya, on no solen tocar gaire (l’actuació de diumenge a Bikini és petit esdeveniment). Pot ser que els coneguis tot i que no ho sàpigues: van cedir la seva cançó ‘Black sheep’ al grup de Brie Larson a ‘Scott Pilgrim contra el mundo’.


2. The New Pornographers

El projecte armat per Carl Newman després del final de Zumpano és tot un aquelarre de grans talents de l’escena canadenca. A més de l’esmentat Newman, als seus discos hi han participat les cantautores Neko Case i Kathryn Calder i, fins fa poc, Dan Bejar de Destroyer. El power pop portat a cotes insòlites d’inspiració melòdica i imaginació sonora.


3. Japandroids

Són només dos paios, Brian King (guitarres, veus) i David Prowse (bateria, veus), però en són més que prou per fer el soroll d’un exèrcit. Després d’un parell de discos que podrien resumir-se com ‘Springsteen en punk’, en el recent ‘Near to the wild heart of life’ s’han obert a ritmes temperats i temàtiques madures sense perdre gaire intensitat.


4. Constantines

Com Japandroids, aquesta feroç i rugent banda indie rock té Springsteen entre els seus clars referents. Porten una dècada sense treure disc, però ningú es cansa d’escoltar en viu el repertori dels quatre que tenen; i en particular, de ‘Shine a light’, el primer llançat pel segell Sub Pop a nivell internacional. Com Metric, s’haurien de prodigar més pels nostres escenaris.


5. Broken Social Scene

Com The New Pornographers, un grup que és una explosiva comunió de talents molt personals (del líder de facto Kevin Drew a Feist), i pel que es diu, també de temperaments bastant oposats. Però d’una banda amb problemes interns poden sortir obres mestres, com demostra la discografia de Fleetwood Mac. Sembla que Broken Social Scene no es van portar malament del tot fent el recent ‘Hug of thunder’, però, malgrat això, el disc és enorme.


6. Arcade Fire

Van ser aclamats amb l’èpica pop de l’àlbum ‘Funeral’, però lluny de quedar-se en l’autoplagi, en següents entregues han explorat paisatges intimistes de llum diversa, pistes de ball i registres exòtics i inesperats, sense por de resultar divisius (més por fa el tedi). Un rock d’estadi matisat i sensible és possible: ells ho fan.


7. Final Fantasy / Owen Pallett

Els qui van veure Arcade Fire en viu entre el 2004 i el 2015, van poder disfrutar del violí d’Owen Pallett, el versàtil compositor i artista pop d’avantguarda que fins al 2008 va publicar música com a Final Fantasy. Els seus àlbums, sobre tot ‘Heartland’ i ‘In conflict’, són alta orfebreria musical de melodies emotives i arranjaments orquestrals com d’un altre planeta.

Temes: Concerts

RECOMENDAMOS