Zoé, orgull mexicà

Amb dues dècades de carrera a l’esquena, la banda mexicana Zoé continua progressant adequadament, buscant noves vies d’expressió i depurant el seu so. Queda clar a 'Aztlán', un àlbum que els mostra més madurs que mai tant en l'aspecte compositiu com en el sonor. El seu repertori sonarà el dijous 26 de juliol a Apolo, on arribaran després d’haver actuat aquests dies per molts festivals espanyols.

Quan li pregunto pel grau de maduresa aconseguit a 'Aztlán', León Larregui no té problema a admetre-ho: ara, Zoé són millors que mai. "En el temps passat entre l’anterior disc ['Prográmaton', del 2013] i aquest, hem crescut molt com a músics i artistes", assenyala León, que d’altra banda també deixa caure unes gotes de modèstia. "S’ha de tenir en compte també el treball com a productor de Craig Silvey [mà dreta de The Horrors], que ha donat molt impuls a la banda. Des de fa molt temps teníem ganes d’experimentar, fer-ho a fons, però no acabàvem de fer el pas. Va fer falta que entrés en joc un productor nou".

De la mà de Silvey, Zoé van fer una cosa que no havien fet fins ara i que ho canvia tot: una cosa tan òbvia com gravar junts. De la decisió neix un so sofisticat però natural, càlid i pròxim. "Amb la perspectiva dels anys, mirem cap enrere i veiem que, potser, algun disc anterior estava una mica sobreproduït. No volíem repetir això. Volíem anar a l’arrel de la cançó". És a dir, una mica com a 'MTV Unplugged: música de fondo’, el seu disc més nu i el que més públic va guanyar per a la seva causa.

En temps d’escoltes molt fragmentàries i ‘playlists’ de Spotify, Zoé proposen un nou disc-experiència, un viatge que s’ha de viure de principi a fi. "Continuem creient en el format àlbum", diu Larregui. "Ja sumem dues dècades fent això. Vam créixer amb l’experiència del disc complet i és el que encara busquem. Els nostres fans antics també responen a això".

El viatge és, en gran part, als mites i arrels de la cultura mexicana. El títol del disc i d’un dels temes fa referència a un lloc mític asteca, una mica l’Atlantis de Mèxic. La portada és una imatge de peregrinació nahualteca, obra del mateix Larregui.

CANÇÓ I SO

Zoé no estan sols, al seu país, quant al seu doble interès per la cançó i el so. "Cada vegada surten més grups en aquesta línia", assenyala Larregui. "Primer, per la facilitat per accedir a tecnologia que permet experimentar. I segon, per l’accés més gran a músiques de tot tipus. Hi ha molts petits productors que estan començant a créixer".

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Quan escolten una cosa que els agrada, Zoé poden moure fitxes i arrossegar l’artista cap al seu segell propi: Panoram. "És una manera de defensar grups afins, com Celest, per exemple". Es diria que Zoé també se senten afins els britànics Wild Beasts (acabats de dissoldre), però Larregui diu que no els ha escoltat mai.

També se’ls ha comparat amb Vetusta Morla. D’acord, tots dos utilitzen un llenguatge poètic. D’acord, han fet gires junts. Però això és tot, ¿no? La música de Zoé és més sensual, més elegant. "Gràcies per dir-ho, perquè en l’última entrevista que em van fer des d’Espanya em van preguntar si ens havíem inspirat en Vetusta Morla per fer el disc. Ens assemblem, sobretot en la nostra història: vam començar des de baix i vam anar pujant a la nostra manera".