Els millors moments de David Byrne

¿Hi ha alguna cosa que David Byrne no pugui fer? No content amb cofundar una de les bandes més influents de la música moderna, va protagonitzar i va dirigir pel·lícules de culte; va crear un segell exemplar per difondre els sons del món, ha escrit llibres inspiradors, i compartit projectes amb artistes joves i brillants en els quals ell semblava igual de jove i era igual de brillant, si no més. Aquesta setmana arriba al Cruïlla per presentar el seu primer disc en solitari en una dècada: ‘American utopia’. Per preescalfar recordem alguns dels seus ‘greatest hits’. Set (és un número màgic).

1. Talking Heads, tot Talking Heads

Costa quedar-se amb només un moment aïllat en la carrera de la influent banda new wave. ¿Potser amb el disc 'Remain in light’ del 1980, una incursió en territori funk i dub? Sí però no: els seus encerts es compten a tones, així que ens quedarem amb tota la seva discografia. Hi haurà qui digui (James Murphy, de LCD Soundsystem, ho va dir) que a partir de ‘Little creatures’, el seu disc de 1985, el que va tenir més èxit, ja no van ser el mateix. Però ni cas.

---

2. La millor pel·lícula de concert

Hi ha bones pel·lícules de concert, grans pel·lícules de concert, fins i tot majúscules, i després, per sobre, hi ha ‘Stop making sense’ de Jonathan Demme, set anys després director de 'El silenci dels anyells’. Un crescendo d’intensitat dissenyat i coreografiat al mil·límetre, sense espai per als clixés d’aquest gènere de pel·lícula. En el centre, Byrne amb vestit ‘business’ blanc, unes deu talles per sobre de la seva.

---

3. La fundació de Luaka Bop

El 1988, quatre anys després de ‘Stop making sense’ i tres abans de la dissolució de Talking Heads, Byrne obria Luaka Bop, un segell discogràfic a glòria de les músiques del voltant del món. El seu catàleg inclou grans recopilatoris de música brasilera, cubana o asiàtica; un de dedicat a Os Mutantes va canviar la carrera del grup psicodèlic de Sérgio Dias. I el logo del segell, basat segons sembla en un símbol maçònic, és un clàssic en si mateix.

---

4. El seu concert a Zeleste del 1992

Dimecres, dia 17 de juny, Byrne va prendre el futur Razzmatazz per a una actuació en la que va alternar entre ‘hits’ de Talking Heads que els barcelonins no havien sentit en directe (‘Burning down the house’, ‘Blind’) i l’exposició de les seves aventures tropicals en solitari. Hi va haver versions pel que sembla discretes d’Al Green i The Rolling Stones, però també un final èpic amb ‘Psycho killer’.

---

5. La seva aparició a ‘Els Simpson’

A l’episodi 'Colega, ¿dónde está mi rancho?' del 2003, David Byrne fa un cameo com a productor de la cançó de Homer sobre Ned Flanders. I acaba produint un altre tema a Moe contra la seva voluntat.

---

6. El seu mà a mà amb St. Vincent

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

A finals del 2009, Byrne va començar a treballar amb Annie Clark, àlies St. Vincent, una artista que, com ell mateix, sap introduir idees molt subversives en entorns pop i ser capaç de sonar molt estranya i molt bonica alhora. El resultat va ser un gran disc, ‘Love this giant’, carregat de brillants arranjaments de vent-metall, el va seguir una gira que va recalar el setembre del 2013 a Madrid i Barcelona.

---

7. ‘Cómo funciona la música’

De la curiosa bibliografia de Byrne, que inclou un llibre (‘Diarios de bicicleta’) amb impressions dels seus trajectes en bici per ciutats del món, ‘Cómo funciona la música’ ha de ser el volum més recomanable de tots. El nostre heroi escriu sobre la seva pròpia trajectòria en la música, les peculiaritats de la gravació analògica i digital, qüestions de distribució i supervivència... Entre l’autobiografia i la col·lecció d’assajos sobre tot el que envolta a la música.