Gemma Humet posa nom "als morts del Mediterrani"

Gemma Humet va gravar el seu segon disc, 'Encara', embarassadíssima. "Era desembre i en Jan va néixer el 31 de gener, així que ¡imagina't! A la veu ho vaig notar moltíssim. Sobretot, en la respiració: t'ofegues molt més, és clar".

La veu de la cantautora vibra i fa vibrar més que mai en aquest nou àlbum que dimarts, 16 de maig, presentarà per primera vegada, i amb tota la banda, al CAT (Centre Artesà Tradicionàrius), i que inclou necessàries peces com 'Les veus del mar': la crisi dels refugiats a través del drama d'una família.

IDENTITAT I DIGNITAT

Aquesta és la cançó que trya per cantar en acústic, acompanyant-se ella mateixa al teclat (la Gemma és pianista clàssica de formació i no es va llançar a cantar fins als 18 anys). "Cares sense rostre; els han pres la identitat. Rostres sense cara / que lluiten per la dignitat", diu la tornada.

"La vaig començar a escriure fa dos estius arran de tot el que llegia als diaris. Pensava que era urgent fer alguna cosa. En aquest últim any he estat involucrada en concerts i he conegut gent de Stop Mare Mortum. Quan estàs amb activistes que viuen aquest drama tan de prop, t'impacta encara més. És horrorós que totes aquestes persones hagin d'abandonar casa seva, cosa que no haurien imaginat mai que passaria, i acabin tractats així: com morts del Mediterrani. No sabem res d'ells i podríem ser qualsevol de nosaltres. Per això vaig voler fer aquesta cançó en què parlo d'una guerra que tant podria ser la de Síria (i amb noms propis: Amar, Samir, Azahar…), com la guerra que vam patir aquí, no fa tant de temps".

De fet, en el seu nou repertori hi ha un altre tema que fa referència al respecte, 'Barcelona, març de 1938': "Fèiem volar coloms, / eren anys d'il·lusions, / sense saber que el temps / se t'enduria al front".

"Aquí parlo d'una parella que la guerra Civil separa. És una manera de reivindicar que encara que es digui que aquests temps o que la dictadura estan superats, no és cert: les ferides continuen obertes perquè no ens les deixen tancar". ¿I a qui li interessa que no cicatritzin? "Doncs al Govern que tenim, que fa que tot sigui tan complicat".

El títol de l'àlbum, 'Encara', va sorgir arran d'un poema de Benedetti: 'Todavía'. "El vaig traduir al català. 'Encara' és un adverbi de temps i un imperatiu del verb 'encarar'. Perquè hem d'encarar tot el que ens està passant i obligar-nos a veure més enllà del nostre nas".

AMB EL PRODUCTOR DE JORGE DREXLER

Gemma Humet (Terrassa, 19 de novembre de 1988) veu molt més enllà del seu nas. I d'olfacte musical no n'hi falta. Ha triat, de nou, molt bé el productor. Per al seu primer disc, 'Si canto enrere' (2015), va reclutar el guitarrista Pau Figueres i per a aquest segon ha recorregut al productor de confiança de Jorge Drexler, Carles 'Campi' Campón.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

"Volia fer un pas endavant pel que fa a la sonoritat. Se m'ha vinculat a la cançó catalana i és lògic. L'anterior disc va ser una espècie de tancament. Aquí m'he atrevit amb pinzellades electròniques i he buscat efectes en les veus. A Campi li van agradar molts els arranjaments que jo mateixa vaig compondre. Tenia moltes ganes de reivindicar-me a mi mateixa i ¡tots els pianos els he gravat jo! En l'altre, ni tan sols m'hi vaig atrevir", explica la neboda de l'enyorat Joan Baptista HumetJoan Baptista Humet, de qui interpreta 'Si te me'n vas' (en un format més nu).

Amb la seva càlida veu, Gemma Humet segueix abraçant emocions molt actuals. I removent consciències. Per sort, encara la seva carrera cada vegada amb més confiança. I encara li queda molt per dir.