On Catalunya

Agafa pa i suca

’Cookies’ per a ‘pijos’, per Òscar Broc

La febre del postureig ‘pijo’ arriba a una cosa tan mundana com les galetes. Les de Last Crumb es consideren les «més exclusives del món»

’Cookies’ per a ‘pijos’, per Òscar Broc
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

Gràcies a la revista ‘Tapas’ m’assabento que les urpes del luxe també han arribat a la rebosteria popular. Ja sabem que el menjar s’ha convertit en un marcador d’estatus; n’hi ha prou amb veure els potentats que es gasten milers d’euros en bistecs recoberts d’or i així ens ho fan saber en els seus comptes d’Instagram. El que no esperava de cap manera és que aquesta febre arribaria a una cosa tan mundana com la galeta, una icona que, a priori, sembla que viu als antípodes del postureig ‘pijo’

I aquí hi entren les ’cookies’ cuquis de Last Crumb, procedents dels Estats Units i, segons juren els ideòlegs, fabricades amb els ingredients d’allò més prèmium del mercat. «Les ‘cookies’ més exclusives del món», així és com les qualifiquen els fans. I compte amb els bitxos, parlo de galetes prenyades d’història que semblen volcans en erupció i són pornogràficament cares.

Notícies relacionades

Last Crumb posa a la venda unes capses d’edició limitada que volen. L’última és la Platinum Collection, que inclou 12 ‘cookies’ com 12 sols i costa la barbaritat de 150 euros, és a dir, pagues gairebé 13 euros per una maleïda galeta, i ja parlarem de recessió i inflació un altre dia. L’ABC del màrqueting, per descomptat: la gent es mata per aconseguir-les.

Més cares que un menú 

¿Què et pot portar a comprar una capsa de galetes a un preu més car que el d’alguns dels millors menús degustació de la ciutat? ¿La foto? ¿La capacitat de molar? ¿L’exclusivitat? ¿El plaer de demostrar que tens tanta pasta que no t’importa que uns hípsters de Los Angeles et desvalisin amb les seves ’cookies’ d’autor amb extra de diabetis? Em temo que no ho sé ni vull saber-ho; només intueixo que alguna cosa va malament, molt malament. ¿Acceptes les ‘cookies’? Ja que em temo que aquestes no. Amb la capsa d’assortiment Cuétara, juro que vaig més que servit.