És temps de llenties, per Òscar Broc

Hi ha un estrany i atraient morbo a endrapar plats d’olla i guisats contundents a l’estiu. Les llenties són la meva transgressió preferida durant aquestes dates. Són una declaració de principis en temps d’ensaladilla, poke, tàrtar de salmó i gaspatxo de síndria. La ingesta et proporciona un plaer diferent quan el sol escalfa a la platja. A l’hivern, cada cullerada és un regal; a l’estiu, cada cullerada és un repte. 

Estiu d’olla

Hi ha dos agents a qui felicitar per la bona salut de la noble pràctica de l’olla estiuenca. El primer és la resistència del cullerot, la facció de golafres valents que no renunciaria a les llenties ni estant al desert qatarià, que planta cara a la canícula a base de fumejants plats de llegums i cansalada. El foc s’ha de combatre amb foc. 

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

El segon, però no menys important, són totes les cases de menjar, cellers i restaurants de menú que no esborren les llenties de la pissarra ni que puguis fregir un ou a l’asfalt. Més que constància, es tracta d’una actitud davant la vida.  

A més, no tinc cap dubte que mai perdrem tan bon costum. D’aquí cinc mil milions d’anys, el sol s’expandirà, es convertirà en una bola gegant vermella i carbonitzarà l’escorça terrestre. Doncs segur hi haurà algú en algun local endrapant l’últim plat de llenties de la història de la humanitat.