On Catalunya

AGAFA PA I SUCA

Ganchitos, Estrellitas i nostàlgia

Les xips i marranades similars, base nutricional de la joventut dels 80, mai han rebut la mateixa atenció que els gelats, i ja va sent hora d’esmenar aquesta injustícia

Ganchitos, Estrellitas i nostàlgia
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

Cada any per aquestes dates, es dispara la nostàlgia estiuenca dels vuitanta i se’ns presenta un debat-tertúlia-divertiment nacional cíclic: els gelats espanyols dels 80 que haurien de tornar. Resulta curiós que no s’apliqui la mateixa càrrega d’enyorança a altres productes radioactius que vam introduir alegrement en el nostre organisme anys enrere i que també han desaparegut. Les xips i marranades similars, base nutricional de la joventut dels 80, mai han rebut la mateixa atenció, i ja va sent hora d’esmenar aquesta injustícia.

Notícies relacionades

Que jo recordi, quan era una criatura les xips eren tan o més importants que els polos. Trobo a faltar certs ‘snacks’ embossats com trobo a faltar el Frigurón, i això no ho canviarà ningú. Perquè tu dius Ganchitos de Crecs i jo rememoro aquestes aromes de formatge artificials, aquesta pols taronja com la pell de Trump, aquests dits fent pudor de cheddar tres dutxes després. Desconec a quin laboratori soviètic es fabricaven i mai he preguntat de què estaven fets, però cal reconèixer que eren endimoniadament bons i cap altra empresa ha tornat a fer res semblant (me’n ric, dels Cheetos).

Crecs ‘forever’

Definitivament, Crecs va deixar una profunda empremta en l’ànima (i l’estómac) dels seus fans. I posats a fer a reivindicar resurreccions ultraprocessades, que no hi faltin tampoc les increïbles Estrellitas de patata que també facturava la marca. Eren addictivíssimes, se t’enganxaven a la llengua si les deixaves reposar i deixaven anar més oli que el cotxe de Colombo. I ja que estic envaït pel reflux i la nostàlgia, el meu últim record és per als Pica Crecs, uns bastonets de patata que t’introduïes a grapats a la boca i avui estarien prohibits per la DEA.