On Catalunya

Agafa pa i suca

Es diu colomba | L’article d’Òscar Broc

Podria considerar-se la metadona del panettone: és irresistible, llaminera i un pelet addictiva

Es diu colomba | L’article d’Òscar Broc
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

Si fos per mi, hi hauria panettone tot el maleït any. En un món just, en un Edèn inabastable, aquest pa dolç italià no només se cenyiria a les festivitats nadalenques, sinó que es consumiria tota la temporada. Per decret oficial. Sí, també en els mesos d’estiu, en plena canícula. I a tot arreu. Al cine. Al Camp Nou. A la platja: ‘¡Mojito, bier, panettone, amigo!’ 

Però el món és un forat infecte i injust. Per això tan sols tenim panettone quan arriba el Pare Noel. Afortunadament, els italians se les saben totes. ¿Enyorança de panettone? Tranquil, ‘ragazzo’, que per Setmana Santa ens traiem de la màniga la colomba de Pasqua i per fi deixaràs de gratar-te i patir estranyes al·lucinacions. 

Un colom blanc

Notícies relacionades

Efectivament, la colomba podria considerar-se la metadona del panettone. Mai serà tan potent com el seu germà gran, però és una peça irresistible, llaminera i un pelet addictiva. Té forma de colom, un glacejat sensual a la superfície i un agradable perfum de taronja, fruita seca i mantega. No cal dir que la seva massa recorda mooolt el panettone. Tant, que salva moltes vides.  

Que ningú ho dubti, la millor manera de superar el delirium tremens panettonaire i arribar amb seny al Nadal vinent és aconseguir un parell de colombes aquests dies de contrició, barrar portes, abaixar persianes i devorar la ‘mandanga’ a mans plenes fins a caure inconscient. Però que els italians no s’envalenteixin. Per molta metadona del panettone que sigui, la colomba mai podrà competir amb un estupefaent molt més poderós, la reina de la Setmana Santa espanyola, el terror de nutricionistes i endocrins: es diu ‘torrija’.