Ja n’hi ha prou amb el pop

No fa falta ser un geni per endevinar que el pop autòcton no dona per a tant. Tots coneixem la llegenda: un altíssim percentatge del que mengem els espanyols ve del Marroc, Portugal o Mauritània i, segons els afortunats que han pogut comparar, el cefalòpode importat no té la qualitat i la textura de l’exemplar gallec. Doncs tant ens fa. Continuem consumint-lo compulsivament com si l’estoc fos il·limitat. 

‘Altres ments’

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Fa uns anys, va caure a les meves mans Otras mentes, de Peter Godfrey-Smith, un llibre sobre la complexitat de la ment del pop. La seva lectura em va produir un conflicte moral que encara em colpeja les temples cada vegada que veig pop a la carta. Vaig aprendre que es tracta d’un animal intel·ligent, complex, amb una curiositat insaciable. I que en captivitat és capaç de reconèixer, estimar i fins i tot detestar els seus cuidadors. Per a súmmum, un temps després em vaig commoure amb ‘My octopus teacher’ (Netflix), un documental sobre l’amistat que van entaular un bussejador i un pop en llibertat.

Va funcionar. Tant el llibre com el documental em van empènyer a reduir el meu abundant consum de pop a ocasions molt especials i em van demostrar que només el remordiment de consciència ens traurà el tentacle dels ulls perquè vegem l’obvi: ja és hora que deixem el pobre bitxo en pau.