Tornada al ‘pantumaca’

Desconec les raons que porten tants negocis a cometre semblant delicte contra la salut pública. Alguns diuen que és per estalviar, però ¿on és l’estalvi quan perds un client per culpa d’aquesta porqueria untada amb pinzell? Que el pa s’ha d’untar amb tomàquet de veritat, fregant la meitat de la peça amb ritme masturbatori, deixant trossets de pell i polpa a la molla mullada, és una cosa que entendria fins i tot Steve Urkel. Curiosament, el lamentable recurs de la brotxada porca, utilitzat en moltes ocasions en els entrepans –suposo que així el desastre és menys visible– no s’ha deixat de practicar en una ciutat els habitants de la qual menyspreen el pa amb polpa. 

‘Bread with tomato’

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Londres, any 2000. Celebrem el nou mil·lenni a la capital d’Anglaterra. La meva parella té un amic que treballa en un bar de tapes i se’ns ocorre sopar allà. Tapes a Londres, en fi... L’assumpte és que en aquest local descobreixo per primera vegada la nomenclatura ‘pantumaca’. Aquella torrada amb puré de tomàquet passat a brotxa m’impacta en gran manera. 

Dues dècades després, em serveixen un ‘pantumaca’ de manual en un hotel megatrendy de l’Eixample Dret de Barcelona... Només tinc ganes d’agafar el Delorean, visitar el meu jo de fa 20 anys i explicar-l’hi per veure quina cara posa.