Aquesta pizza està cremada

Molts interpreten les taques de lleopard que deixa la fusta cremant a la massa com una demostració d’imperícia del cuiner. Hi ha gent allà fora que només cuina pizzes Dr. Oetker a casa i es creu que ho faria millor que un ‘pizzaiolo’, un tio que fa la mateixa pizza mil vegades al dia i coneix el temps just de cocció d’aquesta peça com si ho portés imprès a l’ADN: pensar que se li ha cremat la pizza, te l’ha posat carbonitzada a la taula i s’ha quedat tan ample és símptoma d’haver menjat poques pizzes (o d’haver anat a pizzeries terribles). 

¡Més llenya!

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Em deia Vittorio Figurato, copropietari de Fratelli Figurato, la millor pizzeria napolitana de Madrid, que al principi una part de la clientela es queixava que les seves pizzes (tacades a les alveolades vores per unes taques de sutge) estaven cremades, massa fetes. L’equip va haver de fer entendre als comensals enfurismats que, al contrari del que pensaven, les taques negres al ‘cornicione’ eren senyal de fiabilitat, bon forn i correcta cocció.  

La sensual marca de la fusta als confins de la pizza és, a parer meu, un excel·lent auguri. Els que estimem aquest menjar sabem que no hi ha cap ‘coitus interruptus’ més gran que una pizza crua, sense el pòsit del foc. Sí a la fusta. Sí a socarrar. No als que criden que la Marinara està cremada, ja que són els mateixos que mai es mengen les vores i/o van dient per allà que la pizza barbacoa és un invent collonut.