On Catalunya

Agafa pa i suca

Només vull el compte, sisplau

Com més extravagant sigui el recipient del compte, més possibilitats tindràs d’haver pagat més del compte, valgui la redundància

Només vull el compte, sisplau
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

La dolorosa no es maquilla. La dolorosa es mostra en tota la seva nuesa. Perquè la dolorosa sempre s’accepta com ve, no fa falta maquillatge, de res serveixen les distraccions. La dolorosa, al meu món, és el compte d’un restaurant, no es confongui el lector, i la poso en el centre del focus perquè s’ha estès el costum d’entregar-la en recipients cada vegada més originals. I cal dir prou. 

Posar el compte en un pastiller, una llauna de sardines o un ou Kinder no és, a la meva manera de veure, una bona tàctica. S’agraeixen les intencions, l’afany per buscar certa distensió, aquest «som un restaurant canalla», però cal anar amb summe tacte, perquè aquestes ocurrències, per molt alineades que estiguin amb l’‘storytelling’ (sic) del local, poden desvirtuar molt un magnífic àpat. Tots podem explicar un acudit, però només uns elegits tenen l’habilitat de fer gràcia. 

Recipients cuqui

Notícies relacionades

Deixem de presentar el compte en objectes estranys, ningú ho demana, ningú ho necessita. L’originalitat és un do que Déu reparteix en comptagotes i llevat que enviïs el compte amb un dron o ensinistris una mona tití perquè la porti a la taula en tricicle, molt pocs se sentiran sorpresos. Quan arriba el compte, no tens ganes de jugar, només vols superar el mal tràngol al més aviat possible, amb tota l’asèpsia i sobrietat possibles. 

¿Què impulsa un restaurant a presentar el compte dins d’una llauna d’anxoves? Els contenidors cuqui, crec jo, responen a l’impuls infantiloide de suavitzar la punyalada i desviar la teva atenció de l’espoli a què et sotmetran. De fet, ho tinc clar: com més extravagant sigui el recipient del compte, més possibilitats tindràs d’haver pagat més del compte, valgui la redundància.