On Catalunya

Agafa pa i suca

Terrasses i calçades: sí, vull

Em commou pensar en una Barcelona amb més gots de tub i menys tubs d’escapament

1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

A casa vola el cava. L’Ajuntament de Barcelona dona un respir als bars i restaurants:les terrasses Frankenstein de la pandèmia milloraran, respondran a una coherència estètica i es quedaran a la calçada. Un triomf per a dos jugadors que sempre perden: l’hostaleria i el vianant;una derrota per als xulos que sempre guanyen: els cotxes.

Notícies relacionades

Només a una criatura abjecta se li acudiria queixar-se de l’expansió de les terrasses, gràcies a elles molts negocis han pogut trampejar brots i rebrots, però si en alguna cosa crec que estem tots d’acord, és queaquests espais demanaven un procés de dignificació amb crits histèrics. En altres paraules, que algun Terence Fletcher posés ordre en aquest concert de free jazz esquizoide amb blocs de formigó grocs, tendals ‘tutti colori’, horts improvisats, clavegueram sota la taula i soroll de ciclomotor robat agitant el teu Martini.

Aquesta vorera és meva

No obstant, la notícia més emocionant per a un paio com jo, orgullós de no tenir carnet de conduir i en perpètua relació d’odi amb els automòbils, és queles terrasses post-Covid no es menjaran la vorera, es menjaran la calçada. El vianant, sens dubte la baula més feble de l’aparell circulatori de Barcelona, ha sigut aquesta vegada recompensat doblement: no només li respecten l’espai, sinó que n’hi resten a aquestesmàquines infernalsque anomenem cotxes. Que aquesta nova realitat dissuadeixi un sol pijo d’agafar el seu Porsche Cayenne supercontaminant per anar a comprar el pa, donaré la decisió de l’Ajuntament per bona i la celebraré escarxofat en una terrassa, qui sap si amb alguna llàgrima d’emoció. Em commou pensar en una Barcelona amb més gots de tub i menys tubs d’escapament.