«¿Us ha agradat?»

En una època en què les opinions de la gent valen menys que un grapat de guano ressec, ara que qualsevol ‘infraser’ amb greus problemes de comprensió lectora pot accedir a Twitter i il·lustrar la humanitat amb la seva ignorància, xoca l’interès malaltís que mostren cada vegada més cambrers per la nostra valoració del menjar in situ.«¿Què tal?»  i«¿us ha agradat?»s’han convertit en mantres a molts restaurants de nou encuny. I poden fer miques la teva paciència.  

Desconec si es tracta d’una nova tàctica d’acostament al client (fer-lo creure que la seva opinió importa i aquestes coses), però d’un temps ençà és impossible deslliurar-se de l’interrogatori a cada plat. És igual si t’has menjat un bocata d’escopinyes o fetgets de colibrí d’ala trencada a les fines herbes, segur que la pregunta caurà com una llosa una vegada i una altra. I hauràs de contestar sí o sí.

Un joc pervers

El «¿li ha agradat?» disparat a discreció és un joc pervers: les persones educades sempre respondran que «tot molt bé» amb un somriure nerviós, tot i que els hagin posat Whiskas en lloc de ‘foie’; els fantasmes aprofitaran per fer-se els crítics gastronòmics i posar en dubte punts de cocció, adorns o emulsions en veu alta perquè els sentin a tota la sala. 

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

No és fàcil impedir que et preguntin si t’ha agradat cada maleït plat que arriba a la taula. És una cosa molt 2019, un terreny desconegut en què només cap la teràpia de xoc. Així doncs, la millor manera d’aturar l’assumpte és recórrer a la cultura pop, quan el cambrer obri foc en to de col·leguisme: «I què, gent, ¿us ha agradat el tàrtar de salmó?».«No, miri, nosaltres com la cançó d’Astrud: tot ens sembla una merda».