Niño Perdido Madre Nº2 Familia Laín, primera entrega d'un projecte extraordinari

L’últim projecte de La Calandria no té a veure amb les seves garnatxes sucoses i exuberants ni amb el seu altre ofici –gairebé desconegut pels enòfils– de les representacions teatrals, amb decorats, posada en escena i guions i diàlegs inversemblants. Té a veure amb l’arqueologia vinícola i amb la resurrecció de vells rancis perduts. Hidratar ‘mares’ anònimes i plenes d’històries oblidades en petits cellers privats al llarg del Pirineu i el Moncayo.

Notícies relacionades

Josep Roca: «Cada plat té un cava que l’espera»

L’oferta de vins a copes: malament, per Pau Arenós

La seva primera entrega són tres vins. Niño Perdido Madre N° 2 Familia Laín és el de més producció amb unes escasses 367 ampolles de 37,5 cl. Una garnatxa de la collita del 1963 que havia quedat segellada als barrils fins que Eladio i els seus germans la van heretar dels seus avis. El seu color és caoba. La seva aroma conjuga delicades notes de vainilla i avellanes torrades. En boca és incisiu amb una textura generosa que cobreix la llengua i amb un final explosiu i llarguíssim.

Un projecte extraordinari.