Casa Dorita, bodega i casa de menjars

Aquest restaurant emb el nom de Casa Dorita en homenatge a qualsevol de les nostres àvies o besàvies, que bé podrien dir-se Dorita, i que segur que cuinaven com ja no es cuina: usant producte de mercat, sense pretensions, mimant amb saviesa cada preparació... I aquesta línia segueix aquest bonic i acollidor local prop del mercat de Sant Antoni, encara que també serveix tapes i conserves a la barra que hi ha a l'entrada. A més, es pot esmorzar. I en tots els casos, de manera assequible (no hi ha menú de migdia però sí plats a preus especials cada dia). 

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

Preus populars com els plats: hi ha croquetes variades (de pollastre, de pernil, de bolets, de bacallà, de formatge cabrales, de xistorra...), una secció d'ous ecològics, siguin en forma de truita o 'estrellados' (amb sobrassada de Mallorca, amb xistorra, amb botifarra, amb gules...) i plats de cullera, com els 'callos', les mandonguilles amb sípia i els 'callos', que cobren especial protagonisme els dimecres perquè en els suggeriments del dia apareixen més propostes d'aquest tipus. I els dijous, com no podria ser d'una altra manera en un establiment de menjar tradicional, toca arròs.

La visita a Casa Dorita, a mig camí entre casa de menjars i bodega de tota la vida -però moderna-, també val la pena per l'afecte amb el que tracten la xarcuteria. La mortadel·la italiana, amb un tall finíssim i amanida amb formatge parmesà i oli trufat; la cecina amb ametlla ratllada i el platet de pernil ibèric de gla Juan Manuel, de la DO Guijuelo, són pura temptació, igual que la selecció de formatges, que poden acompanyar-se amb una ampolla dels vins ben seleccionats de la carta, i que el client pot emportar-se a casa si no se l'acaba allà.