Les 10 millors sopes de Barcelona

Alguns pensen que aquell anunci que protagonitzava, fa anys, Ingrid Rubio i que tenia per lema imperatiu "¡Vull una sopa!" tindria poc èxit avui dia. La cullera sembla que està en perill d’extinció. Però no ha desaparegut. Ho demostren els restaurants que serveixen caldos que reanimen el cos i el paladar. Hem recorregut diversos establiments de la ciutat

per buscar-los, i això és el que hem trobat. Ah, i no tot és 'ramen', per cert. Aquestes són les nostres 10 sopes.

---

1. De ceba

CAFÉ EMMA (Pau Claris, 142)

L’omnipresent Romain Fornell (Caelis, Café Turó, Épicérie, Casa Leopoldo, Candlelight, Joël Oyster Bar...) té al Café Emma el seu racó més francès. El cuiner de Tolosa serveix al bistrot de l’Eixample (i a Casa Leopoldo i a Vistro49, el bar de vins de l’hotel Ohla) la 'soupe a l’oignon' (sopa de ceba), que és més francesa que l’Arc del Triomf. La del Café Emma la podries tastar a París mateix. Porta ceba gratinada amb formatge emmental o comté (si ho demanes te la poden dopar amb un rovell d’ou o amb tòfona). Sigui com sigui t’assegurem que disfrutaràs amb aquest plat, servit en un bol, que a vegades es cola en el menú del migdia. Ofeguen la ceba dolça de Figueres, la desglacen amb un vi blanc, la mullen en brou de gallina i li posen a sobre pa amb formatge emmental o comté ratllat i ho gratinen. ¡Nyam!

---

2. 'Spanish ramen'

ODKHUU'S KITCHEN (El Mercat. Centre comercial Glòries. Diagonal, 208)

Una de les novetats caldoses a Barcelona. El que proposa l’exconcursant de Masterchef Odkhuu Erdenebayar a l’acabat d’estrenar Okdhuu’s Kitchen és trencador però al mateix temps deliciós: caldos espanyols tradicionals ('cocido' madrileny, escudella, caldo gallec, de marisc o vegetal) amb els fideus que tu tries (d’espinacs, integrals o d’arròs). Tot, elaborat per ell mateix. I, per sobre, xampinyons, porro i brots de soja. El resultat és un bol que el cuiner mongol anomena spanish ramen i que no te l’acabes ni entrenant-te, tret que hi arribis amb molta gana després d’una intensa jornada de compres al centre comercial Les Glòries. El pots demanar sol o en un menú que inclou, a més a més, un complement (dumpling, caneló o 'callos'), postres o cafè i aigua o cervesa per 11,5 euros.

---

3. Ecològiques

LA SOPERÍ (Rosselló, 197)

Cuina "arte-sana" i cocteleria ecològica. Però sobretot, sopes i cremes. Aquesta és l'aposta amb què Naiara Núñez, "ment pensant" de La Soperí i bailaora de flamenc, i Àlex Villena, han aterrat fa molt poquet a l'Eixample. "Som sopers", explica la parella, que es decanta per les sopes per la seva importància "cultural, emocional i plural". No cal pas que ho diguin: donant un cop d'ull a la seva carta de tardor-hivern te'n pots fer a la idea fàcilment: ramen d'escudella amb gyozes de botifarra negra i carn d'olla, sopa de bolets de temporada amb picada d'all negre i romaní, sopa de mandonguilles de bou, col i poma, sopa de flors amb gambes i tofu, crema verda amb cabrales curat, sopa de vieires, encenalls d'ibèric i lletres… Més enllà de la cullera, el que hem dit: cuina "arte-sana", o el que és el mateix, elaborada amb productes ecològics, de proximitat, per convertir-se en receptes originals i delicioses. I una cocteleria que defensen com a única a la ciutat perquè utilitzen alcohols ecològics i artesans, edulcorats amb mel d'atzavara i sucre panela i elaborats només amb fruita fresca.

---

4. 'Sudado'

YAKUMANKA (València, 207)

Yakumanka, la 'cevichería' que Gastón Acurio ha creat a Barcelona, acostuma a tenir diverses sopes a la carta, com el 'sudado' de rajada i cloïsses a la 'norteña' (versió peruana del suquet), 'cau cau' de musclos (un sucós guisat mariner amb xili groc, papa i menta), la llet de tigre calenta, el 'chupecito limeño' (ou, papa i xili groc), l''aguadito' (caldo mariner amb papa, arròs i caldillo al coriandre)… El sudado, típic de la zona andina perquè les temperatures són molt més baixes a l'hivern que a la costa, es prepara a Barcelona amb qualsevol peix de roca de la costa mediterrània. És considerat un plat energètic i "un bon amic per combatre el fred", apunta Mary Carmen Morales, una de les responsables del local. Porta un sofregit de ceba i all al qual s'afegeix xili groc i una beguda típica peruana anomenada 'chicha de jora', que es pot substituir per vi blanc o cervesa. També conté tomàquet, ceba tendra i coriandre. Es condimenta amb pebre i comí i en el moment de servir-lo s'hi afegeix suc de llima i un toc de picant.

---

5. 'Harira'

ZINBAR (Balmes, 159)

Anem al Magrib. La 'harira' és un plat totèmic allà: una sopa de tomàquet que porta ceba, coriandre, julivert, mantega salada envellida, api, cigrons, llenties, fideus, brou de pollastre, cúrcuma, canyella, sal i pebre negre. Però a Zinbar, Youssef Elmazari la fa de la seva manera, estilitzant-la. Perquè el va marcar el seu pas per Hofmann, on es va formar, i per restaurants francesos com Bras (també va estar als barcelonins Agust Gastrobar i Hotel Cotton House). Així doncs, el xef marroquí, que proposa plats del seu país i d'aquest costat del Mediterrani elaborats amb refinades tècniques franceses, prepara una 'harira' plena de matisos, amb fumet de gamba, vieira rostida, cargolins i emulsió de mantega blanca. Més que calenta, és tèbia.

6. Vegetarianes 

SOPA (Roc Boronat, 114 i Provença, 330)

Amb aquest nom (Sopa), no hi ha lloc per a l'equívoc. Aquests dos càlids, moderns i lluminosos restaurants de Barcelona basen la seva oferta en els caldos, encara que també serveixen amanides, entrepans, sucs i altres plats, tots vegetarians i vegans. migdia gira al voltant d’una sopa (de carbassa i clau; de pastanaga i coliflor; de carbassó i alfàbrega; de carbassa, moniato, llet de coco i tarongina…), que es pot acompanyar d’arròs o pa i que es completa amb un segon més potent, ja siguin uns ous remenats, un 'buda bowl' o un 'risotto' (l’aigua està inclosa i tenen l’opció 'take away').

---

7. 'Goulash'

HUNGARYTO (Aragó, 353)

Potser és el plat hongarès per excel·lència, almenys per als que no som hongaresos. Aquesta sopa tan potenta i calòrica pica, escalfa, té fonament… En fi, que poc fred tindràs mentre te la cruspeixes... i després. I a Hungaryto, el xef Zsolt Beke, recentment nomenat ambaixador de la gastronomia del país magiar a Espanya, la prepara de tres maneres diferents i en tres mesures diferents (perquè el plat omple que dona gust): de vedella (picant), de tres carns (vedella, ovella i cabrit) i de porc fumat amb mongetes. Beke sempre està tres o quatre hores per aconseguir una textura entre un estofat i una sopa -diuen que la cullera s’hi ha d’aguantar dreta-. Per fer-se una idea del que estem parlant, un 'goulash' de braó de porc fumat amb mongetes, per exemple, porta all, pastanaga, ceba, tomàquet, julivert, comí en pols, paprika o pebre vermell dolç, llorer, pebrot vermell, pebre negre acabat de moldre, sal i llard de porc (millor de la raça mangalica) fumat. En el moment de servir-ho, s’hi afegeix 'tejföl' (crema agra hongaresa). El nom d’aquest plat, que compta amb 13 variacions tradicionals a Hongria, ve dels pastors ('gulyas') que cuidaven els ramats ('gulya') i es feien la sopa al camp. Per cert, ¿sabies que a Hongria hi ha 5.000 sopes diferents i que només el 40% són calentes?

---

8. 'Tom yum'

KUAI MOMOS (Martínez de la Rosa, 71)

Els set anys de periple per l’Àsia li van servir a Jordi Brau per aprendre-ho tot i més de la cuina de bona part d’aquell continent. Quan va tornar a Barcelona, va obrir un restaurant petitó que es diu Kuai Momos, on no falten tres sopes, la de 'miso' (caldo 'dashi' amb algues, tofu i bonítol), la filipina 'bihonke' (vegetals, espècies, fideus d’arròs, pollastre i llardó) i la tailandesa 'tom yum', amb bolets, llagostí, coriandre, bitxo, fulla de llima i 'lemongrass'. Aquesta, que es menja al nord de Tailàndia, és "foc", avisa Brau. "Allà la utilitzen com a antimosquits i antihistamínic natural. Sues tant que t’obre tots els porus i expliquen que les models tailandeses la prenen pel cutis. També diuen que prevé malalties". En qualsevol cas, és una sopa que refà. Però com que el paladar barceloní no està preparat per a tant picant, han reduït la proporció de bitxo. "Al principi fèiem la recepta original però la vam haver de modificar", recorda Brau. La 'tom yum' té de tot: la part sòlida dels bolets i el llagostí i la frescor del 'lemongrass' i la fulla de llima. 

---

9. Escudella

FERMÍ PUIG (Balmes, 175)

Un dels referents de la cuina catalana a Barcelona és Fermí Puig, que al seu restaurant homònim guarda fidelitat a un dels plats més tradicionals del receptari: l’escudella. La serveix cada dia, amb galets i pilota, durant els mesos d’hivern. Fins i tot la pots encarregar, amb galets, per emportar. I si algú la demana amb carn d’olla, també la fa. Puig prepara una recepta totalment tradicional: fa el caldo amb tres carns (porc, vedella i gallina). "Per cada gallina hi poso uns tres quilos de porc (morro, orella, peus, espinada i cua), un jarret i una pota de vedella. Amb això faig el caldo, que també porta api, porro, ceba, pastanaga, xirivia i patates. Ho bullo a foc mitjà i ho vaig escumejant de tant en tant per retirar-ne les impureses. Dues hores i mitja no me les treu ningú", explica el cuiner. A més dels galets, fa pilotes de la mida d’una mandonguilla amb carn de porc, sal, pa mullat en llet i ou, i les cou amb part del caldo.  

---

10. 'Ramen'

Notícies relacionades

Trobada amb ‘wine lovers’ o per a sopar sushi: quin vi prendre?

‘Panquemado’, ‘pegarata’, alpistera... dolços de Setmana Santa més enllà de la mona i la ‘torrija’

RAMEN YA-HIRO (Girona, 164)

D’aquí uns quants anys, les cues que es formen diàriament davant el petit restaurant Ramen Ya-Hiro seran recordades entre els foodies de la ciutat. I diran que eren llegendàries. I no els faltarà raó, perquè a vegades hi ha qui espera fins a dues hores perquè li serveixin un 'ramen'. Aquesta sopa a base de pasta casolana molt fina banyada en caldos potents (couen el pollastre i el porc durant 10 hores i al final hi afegeixen les verdures) s’ofereix a preus de crisi, de manera que s’ha convertit en un must. L’elabora el propietari del negoci, Hiroki Yoshiyuki. Segurament, aquest restaurant té bona part de la culpa de la febre del 'ramen' que viu la ciutat.