Un restaurant amb final feliç

Marc Santamaria i Rakel Blasco sabien que posar Final Feliç al seu nou restaurant tindria conseqüències. De moment, lleus. Ningú ha entrat a buscar sexe, però sí que va travessar les portes de vidre una dona preguntant si era una perruqueria. La senyora va fer una perversa associació d'idees.

A la portada de la carta, més gotes d'humor groc, en aquest cas, reivindicatiu: 'Cuina km 9.823'. ¿Km 0? ¡Ha! La distància entre Barcelona i Xangai, on la parella va dirigir restaurants.

De l'experiència va néixer la molt recomanable Casa Xica, i d'aquella estretor, aquest espai amb barra, llums esmorteïdes i un reservat amb atmosfera 'chinoise' i al qual s'arriba després de travessar els acers temperats de la cuina.

Fa temps que a en Marc li rondava la idea dels fumats, i amb enginy ha fabricat un trasto: ha connectat una cuina econòmica de llenya, que va estar apagada a Dos Pebrots, amb una cambra amb portes transparents. Innovació de l'estil 'Bricomania'.

Abans de seure, em trobo amb dos coneguts: Biel Jover, al capdavant del celler, i Patricio 'Pato' Zucarini, als focs. Vaig coincidir amb el primer en companyia d'Oriol Llavina al Cigró d'Or, i amb el segon, al restaurant 5 de Berlín en un viatge amb Paco Pérez. L'equip és formidable.

S'han dividit les ambaixades i Rakel governa Casa Xica. «Un equip format només per dones», riu. Acaba de ser mare -acaben de ser pares- i les nits encara pertanyen al petit Màxim.

Final Feliç manifesta -encara sent un infant gastro amb un parell de mesos- una personalitat definida, escurçant aquests quilòmetres que separen la cuina local de l'asiàtica. Una esfera que representa un rovell d'ou serveix com a salsa a unes navalles semicurades i a un 'carpaccio' de peus de porc. ¿A quina tradició o escola pertanyen? A la del plat que té bon gust i t'encén les patilles, com les 'gyozas' amb orella de porc. L'ostra amb 'ajoblanco' i 'kimchi' casolà pateix el desequilibri entre mol·lusc i salsa.

Treballen amb dos 'kimchis', el de meló cantalup i el d''achiote' amb pinya. Amb el segon preparen una ploma ibèrica excepcional: 15 dies adobada en aquesta fermentació la tornen suau com un coixí.

La preparació que s'emporta els aplaudiments és el cap de rap amb pil-pil ('merquén', gingebre, coriandre, soja). Una agradable marranada. Abandona els bastonets i menja amb les mans. Xucla fins que l'estructura òssia quedi neta. «La nostra idea de final feliç és aquesta», comenta en Marc.

I per si no havia sigut prou afornunat, el pa de pessic amb dàtils i cacauet: un 'conguito' en versió picant.

Per acompanyar les disparitats catalanoasiàtiques, diverses ampolles, que en Biel explica amb amor i coneixement. Dues m'interessen en gran manera: Stolen, amb xarel·lo, i El Repte 2013, amb sumoll. Per a les postres, reserva un trago arqueològic: Gran Licor Gallemí, ampolla antiga fora del ­mercat.

Notícies relacionades

4 terrasses per anar acomiadant-se de l’hivern

Dotze cellers d’abans i d’ara on menjar bé a Barcelona

La ciutat no va sobrada de restaurants exploradors (de finals feliços anem millor), de xefs experimentats en l'Orient i que sàpiguen barrejar-lo amb l'Occident de forma genuïna.

La senyora que buscava un pentinat hi pot entrar amb tota confiança.