Romain Fornell trasllada el restaurant Caelis a l'Ohla Hotel

El cuiner Romain Fornell fa les maletes per viatjar d’hotel en hotel, del Palace a l’Ohla de la Via Laietana: «Trasllado el Caelis». ¡Gran notícia per als amants de les intrigues gastro! Són només 600 metres de distància a peu, però mitja vida: fa 17 anys que defensa la bandera palatina. El restaurant, amb una estrella, va trobar aixopluc al Palace el 2001 –llavors, Ritz–, quan pertanyia a Husa, establiment ara en mans de l’empresari Ali Haddad.

¿Data del moviment estratègic? «No està decidida», ha explicat el xef nascut a Tolosa, nét del senyor Ricardo de La Coma i la Pedra. El Caelis sortirà del Palace –ja ho ha comunicat a la Michelin, ¡que ho recull a la nova edició!– però Romain està disposat a quedar-s’hi: «Em queden cinc anys de contracte».

¿Què significa? «Que el Caelis se’n va, però negocio amb la propietat del Palace què es pot fer a l’espai». És a dir, que allà on ha regnat el Caelis hi resisteixi, per exemple, un bistrot. O, senzillament, que es posin d’acord, rescindeixin el contracte i Romain entregui les claus.

Fatima Soler, subdirectora del Palace, respon per correu: «En el seu moment i en el termini establert es va comunicar al restaurant Caelis que a finals d’any s’acabava la relació que té amb el nostre establiment».

Els amos de l’Ohla estan acostumats al caliu de les estrelles: a l’hotel de la Via Laietana hi van allotjar el Saüc de Xavier Franco –relació que va acabar malament– i en el de l’Eixample el Xerta de Fran López acaba de ser tocat amb la vareta de la guia. Aviat sumaran el Caelis a aquesta Via Làctia de butxaca: «Llogaré els espais de restauració».

Notícies relacionades

Torna el mite, torna Casa Leopoldo

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Romain ultima per passat festes la reobertura de Casa Leopoldo amb Òscar Manresa, amb qui comparteix el Joëls’s Oyster Bar i aventures passades, com aquella de velluts i gintònics als baixos del Palace. Com succeeix amb la majoria de projectes, la bona voluntat ensopega amb les obres. La rehabilitació de la cua de toro s’haurà d’esperar.

Adéu, macarrons amb llamàntol. Es fon el cub de gel amb vichyssoise i caviar: «Em fa il·lusió recomençar. Escoffier tenia sentit al Palace. Faré una proposta més contemporània sense perdre el toc francès». Així doncs, bon voyage.