On Catalunya

DUO ESTEL·LAR

"Només parlem d'estrelles Michelin la nit abans i el dia que les donen"

Diàleg entre Martín Berasategui i Paolo Casagrande, xefs de Lasarte, el primer restaurant amb tres estrelles Michelin de Barcelona

 

  / ICONNA / JOAN CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Ferran Imedio

Just després de rebre la jaqueta curta que guardona Lasarte com a restaurant amb tres estrelles Michelin, el primer de la història a Barcelona, els seus xefs responsables, Martín Berasategui i Paolo Casagrande, van baixar de l'escenari i van recordar com han arribat fins aquí. Abans, es van fer l'enèsima abraçada d'alegria, de complicitat, d'afecte, d'orgull, d'admiració mútua.

-Martín Berasategui: Fins i tot recordo el dia que vas venir al restaurant. Quan vas arribar a casa meva eres una criatura, però ja vaig veure que tenies fusta de número u. ¿Te'n recordes?

-Paolo Casagrande: Sí, és clar que sí. Llavors tenia 23 anyets. I ara en tinc 36.

-M. B.: Doncs de tan jove ja tenies un do innat per a la cuina. Se't veia. I de seguida vaig descobrir que eres un paio tremendament professional, que tenies molta cura en cada cosa que feies i amb una intuïció i una noblesa impressionants.

-P. C.: Gràcies...

-M. B.: ¡De res! Però era així. De fet, aleshores ja anava dient a tothom que tenia gent a casa que no solament seria molt important en el meu equip, sinó a Espanya i a tot el món. I un eres tu.

-P. C.: Jo recordo que vaig entrar al teu restaurant molt motivat. La veritat és que t'admirava molt.

-M. B.: M'admiraves, sí, però en poques setmanes vas aconseguir que jo t'admirés tant com tu a mi.

-P. C.: ¿Saps el que he anat valorant més de tu amb el temps? La confiança que m'has donat i tot el que m'has ajudat a créixer com a persona. A tots els cuiners els desitjo de tot cor que tinguin la mateixa sort que jo he tingut amb tu. Has sigut com dos pares per a mi: un pare que et dóna directrius per a la teva vida personal, per ser bona persona, per animar-te a passar-t'ho bé i treballar dia rere dia sense defallir, i un pare professional que t'ho ensenya tot sobre l'ofici. 

-M. B.: [Li fa un petó a Casagrande] Els alumnes i germans com tu em carregueu les piles cada dia. 

-P. C.: Doncs ja ho saps, Martín, ara hem d'anar per més. Per no perdre la tercera estrella s'ha de lluitar per la quarta.

-M. B.: ¡Ha, ha, ha! ¡Exacte! En la vida s'ha de ser inconformista per naturalesa i innovador per principis. Crec que és la millor manera de disfrutar. De fet, tu i jo som de disfrutar de naixement. Mira, ja saps quin és el meu consell: com més creatiu siguis, com més bona persona siguis i com més capaç siguis de fer coses que mai hagis vist fer a altres, més temps et mantindràs a dalt, amb les piles carregades. Només així podràs seguir sent un 'pota negra'. 

-P. C.: Això intento, això intento...

-M. B.: Aquest garrot que tens tu i tot l'equip és el que al final em fa gran. Si em col·loquen monuments per totes bandes és per companys com tu. Sense tu ni el teu equipàs, no estaríem celebrant ara la tercera estrella de Lasarte ni la vuitena meva.

-P. C.: ¿T'adones d'una cosa? Només parlem de les estrelles el dia abans i el dia que les donen. La resta de l'any parlem de tot menys d'això. ¡Que curiós!

-M. B.: Sí. És curiós perquè la nit anterior a la presentació de la guia havíem parlat del tema. Corria el rumor que el nou tres estrelles no seria cap restaurant català ni madrileny, i vam comentar que no ens tocaria. Però ara he entès que el guanyador de la tercera era 'bascitalià'. ¡Ha, ha, ha! ¡Com l'hem armat, un basc i un italià a Barcelona!

Notícies relacionades

-P. C.: Sí, ¿oi? Però la resta de l'any sempre parlem en clau de client i equip. Que el client se'n vagi encantat després de dinar o sopar al restaurant, i que l'equip segueixi funcionant i estigui encantat de treballar amb nosaltres.

-M. B.: Cert. Només parlem de persones, de generositat en l'esforç, de l'important que és que gent que ve d'arreu del món truqui a la nostra porta, i del respecte que li devem a la clientela, que ens fa viure moments com el d'aquesta nit. Això és un viatge meravellós. Si em diuen fa pocs anys que viuria moments així, estaria pensant que hi ha càmeres ocultes gravant la meva cara d'incredulitat.