«Vaig anar a la biblioteca a manar callar i la veritat és que és una experiència increïble»

L’actualitat del demà de Barcelona

Twitter

Visc al Raval, però sens dubte el lloc més hostil de Barcelona és Twitter. És impossible passar més de cinc minuts sense que algú t’insulti o vulgui discutir amb tu per una cosa que vas dir fa anys. La gent mai perdona una ofensa i la tensió es pot tallar amb un ganivet en tot moment. Per si no fos prou, el lloc està ple de lladres de temps, l’únic bé irrecuperable que existeix.

Discoteca Apolo

Vaig anar-hi uns dies abans de la seva reobertura per agafar lloc a la porta i la veritat és que m’estic avorrint bastant. Soc el primer de la cua i ja se m’està passant la borratxera, però no vull anar-me’n a comprar beguda perquè temo perdre el meu lloc. La pròxima vegada que tanquin l’oci nocturn intentaré quedar-me a l’interior, si el tanquen que sigui amb mi dins, així no se’m farà tan llarga l’espera.

Biblioteca Camp de l’Arpa

Després d’anys sent dels que rebien les recriminacions, aquesta setmana vaig decidir anar jo a la biblioteca amb la intenció de manar callar als altres, i la veritat és que és la millor experiència que he viscut en la meva vida. És igual si la gent gairebé no fa soroll, poder sentir la superioritat de donar una ordre en públic i que et facin cas és boníssim per a l’autoestima. Podria passar-m’hi hores així.

Rubén

Doncs resulta que ara el Rubén és poeta, la qual cosa em sembla una vergonya perquè tota la setmana ha estat realitzant rimes assonants com si les rimes consonants no existissin. Em costa d’entendre que algú pugui tenir aquest menyspreu per a un tipus de rima que ha donat tant a la societat. El Rubén no hauria de ser poeta, perquè abans que poeta cal ser persona i ell està molt lluny de qualsevol de les dues coses.

Temes:

Humor

Inicia sessió 0 Comentaris