«Per fi ha obert el meu gimnàs per poder no anar-hi»

Vaig estar hores i hores fent voltes a l’Ikea sense ni tan sols sospitar que estava tancat. Em cridava l’atenció que, en lloc de mobles, hi hagués cotxes aparcats i que tot el terra fos d’asfalt, però com que anava discutint amb la meva parella no m’hi vaig poder fixar gaire. El pitjor de tot és que, quan em vaig adonar que estava tancat, ja tenia el carro ple i vaig haver de llençar tot el que anava a comprar.

Cada dia a l’hora de la migdiada algú em truca per telèfon i després, sense dir res, em penja. Jo sé que es tracta del Rubén, per molt que la seva gent el defensi al·legant que fa dues setmanes que està en coma induït. Em sembla ja l’últim que una persona fingeixi estar en coma per arruïnar la migdiada d’algú impunement. Sincerament, les cotes de maldat del Rubén comencen a espantar-me fins i tot a mi.