«Vaig anar a la Sala Apolo vestit d'astronauta i em vaig convertir en la sensació de la nit»

L'actualitat del demà de Barcelona

MIA10 NUEVA YORK (NY, EEUU), 3/11/2009.- La artista barcelonesa Alicia Framis recorrerá desde hoy, 3 de noviembre de 2009, las calles de Nueva York (EE.UU.) vestida de astronauta para reivindicar la ausencia de la mujer en la Luna con su nuevo trabajo, Lost Astronaut, pieza central de la tercera Bienal de Performances y Artes Visuales de esta ciudad. Me sorprende ver que, en pleno siglo XXI, todavía no se haya enviado a ninguna mujer al espacio y con este trabajo pretendo reflexionar sobre el papel de la mujer en el mundo contemporáneo y la habitabilidad lunar, dijo Framis. Ataviada con un traje espacial ruso de 1973, Framis seguirá durante quince días las indicaciones que le han escrito autores destacados como la yugoslava precursora del arte performance, Marina Abramovic, el estadounidense Matthew Licht o la española Silvia Prada. EFE/NACHO ALEGRE/USO EDITORIAL SOLAMENTE/NO VENTAS / Nacho Alegre (EFE)

Intercanvi de cromos al mercat de Sant Antoni

Un va allà amb tota la il·lusió del món per poder completar els seus àlbums, però s’hi troba coses que sincerament són una autèntica vergonya. Des de sempre s’ha sabut que a la cantonada al costat del banc és on s’intercanvien els cromos de futbol. Doncs bé, resulta que s’havien posat dos xavals allà al mig a intercanviar cromos de Pokémon. El pitjor de tot és que els pares no els deien res. Coses com aquestes treuen totes les ganes de continuar sent col·leccionista. No penso tornar a perdre el temps anant a una farsa d’intercanvi com aquest.

Sala Razzmatazz

No sé com vaig acabar allà ni amb qui. Ni si em vaig divertir o no. Només que a les tres del matí vaig voler anar-me’n a casa, però era en una sala connectada a una altra sala que al seu torn estava connectada a unes escales que connectaven amb una altra sala sense sortida. Vaig tornar als lavabos, cosa que em va costar més de mitja hora, i vaig preguntar com podia sortir ’allí, però com tots estaven borratxos o drogats em van guiar a l’àrea de fumadors, la més allunyada de la sortida. Vaig esperar al tancament per seguir els altres fins al carrer sense por de perdre’m.

Sala Apolo

Vaig acudir a aquesta discoteca vestit d’astronauta i em vaig convertir en la sensació de la nit. Els meus balls emulant la gravetat zero van triomfar entre les noies. Ni quan vaig caure a terra i se’m va omplir l’escafandre de vòmit vaig deixar d’agradar a la gent. Tots es volien fer fotos amb mi. Els meus acudits sobre sortir fora de la nau a arreglar una avaria van fer tanta gràcia als porters que em van acompanyar ells mateixos a l’exterior en sopols. Més tard em vaig despertar en un contenidor i, per molt que vaig avisar Houston que tenia un problema, vaig acabar anant a casa amb taxi.

Rubén

El Rubén s’ha tret la careta i ha mostrat com és de gelós i insegur. Després d’anys parlant-me que estima molt la seva dona i que la seva relació va més que bé, basada en la confiança, torna a casa, em veu ajudant la seva dona a buscar una lent de contacte entre els llençols del llit i, en comptes d’agrair-m’ho, es torna boig. Ni tan sols la seva dona dient-li que no era el que semblava el va fer entrar en raó. El molt trastornat es va endur els seus fills al carrer. Amb el fred que feia. Cada dia em preocupa més.

Temes:

Humor

Inicia sessió 0 Comentaris