Un 'mini-Versalles' al campus de Mundet

Quan Peter Vives et porta fins al Palau de les Heures, que sembla un ‘château’ que serviria com a escenari de qualsevol pel·lícula d’època, un se l’imagina una altra vegada movent el bigoti en alguna escena de la sèrie ‘El tiempo entre costuras’. Però no. L’actor està acabant la carrera de Psicologia, que va deixar penjada quan tenia 22 anys, i la facultat és al costat d’aquest imponent i senyorial edifici, la façana del qual està emmarcada per un no menys imponent i senyorial jardí. 

Semblava que aquests mesos tindria temps per acabar la carrera, i per això va tornar al campus Mundet, de la UB, on s’ubica la joia que va descobrir quan era un noi de vint anys. «Gairebé sembla un castell, fa la sensació que ets a França. Aquestes escalinates, aquesta simetria... És un ‘mini Versalles’», resumeix l’actor, a qui li agradaria freqüentar-lo més durant aquests mesos. Però no entrava en els seus plans que li sortissin tants projectes gairebé simultanis. Així que no s’entreté passejant per aquest tranquil lloc ni abans ni després d’anar a classe.

¿Qui podria passejar amb l’agenda que té? Ara està amb ‘Pecats imperdonables’, una comèdia interactiva que s’estrenarà dijous, dia 12, al Teatre Borràs i que narra una disputa familiar per una herència en què cada personatge encarna un pecat capital (ell, la supèrbia). És tan interactiva que el públic pot decidir qui és l’assassí o si un personatge ha de ser sordmut o suec. Al setembre estrenarà la sèrie d’humor ‘Supernormal’ (Movistar+), dirigida per Emilio Martínez-Lázaro (‘Ocho apellidos vascos’), en què interpreta un responsable de les inversions en renda variable d’un banc que lluita amb la cap de la renda fixa per dirigir la zona del sud d’Europa. I està gravant els episodis de la 12a temporada de La que se avecina, que s’estrenarà a la tardor. Per sort, ja va acabar el ‘thriller’ ‘No te puedes esconder’ (Netflix), amb Blanca Soto, Eduardo Noriega, Maribel Verdú i Jordi Planas. 

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

Així que aprofitem un dels seus pocs minuts lliures per acompanyar-lo, anant cap a classe, per aquest racó allunyat de la civilització que, un matí d’un dia feiner qualsevol, està gairebé desert. «Els barcelonins no coneixen el jardí ni l’edifici, ¡i són supermacos!», es lamenta l’intèrpret. «Ni tan sols els alumnes de Psicologia saben que existeix. I això que el Palau de les Heures està a un minut», explica Vives, que s’imagina aquest espai com un escenari d’alguna estrena del Grec o d’una gala de la Fundació Lluita contra la Sida. 

El seu dia a dia, no obstant, és menys glamurós: l’edifici acull oficines de la UB, a les quals s’accedeix per la part posterior, de manera que el jardí i la impressionant façana no es veuen. «Una llàstima, perquè està molt cuidat i val la pena que la gent el disfruti». Ell, si no se li hagués omplert l’agenda de feina, ho faria. Beneït problema el seu.