On Catalunya

'Välkommen' a la sostenibilitat

'Köpskam': la vergonya de comprar

Deixa de cremar la visa i afegeix-te al 'köpskam': la 'vergonya de comprar', en suec. Et donem alternatives sostenibles amb què ajudar a salvar el planeta

rental-mode / Jorge Gil

Des que Greta Thunberg es va negar a volar i va travessar mig món sense haver-se enlairat, vam descobrir el concepte suec flygskam. És a dir, la vergonya de volar perquè és molt contaminant. Ara, cada vegada que pugis a l’Instagram la típica ‘story’ de l’ala d’un avió amb el peu de foto «amb altura», no ho dubtis, els teus seguidors la veuran amb un ‘okboomer’ dibuixat a la cara.

Però aquest boicot tan sols acaba d’aterrar. Ja no només fa vergonya que et vegin agafant un avió. Ara fins i tot anar a comprar fa que els més joves acabin en una cantonada bufant dins una bossa de paper per alleujar l’ansietat ambiental, la que els produeix saber que cada vegada que consumeixes o compres la Terra es mor una mica més. És fruit del köpskam, una de les tendències d’aquest any, la vergonya de comprar, en suec.

Perquè no: ja no volem tenir coses noves. Ara volem reparar, intercanviar o reutilitzar les velles. Com diu l’eslògan: «No hi ha planeta B», i per això, si no volem acabar vivint una distopia climàtica com les de ‘Black mirror’, toca canviar d’hàbits. Per sort, a Barcelona tot és possible.

1. Lloga la teva roba

‘Fashion sharing’

¿Encara cites Paris Hilton –«el ‘shopping’ és el meu únic esport»– quan et retreuen la teva vida sedentària? Doncs el ‘köpskam’ t’acaba d’arruïnar l’acudit: la principal indústria que ataca la ‘vergonya de comprar’ és la contaminant ‘fast fashion’. Ara, per als mil·lennistes i centennistes, que et vegin carregant unes bosses del Primark pel carrer és pitjor que creuar-te amb algú fent un ‘walk of shame’ amb el serrell ple de la brillantina d’‘Algo pasa con Mary’.

Això no es tradueix amb un ‘prohibit estrenar roba’. Al contrari, hi ha una opció no consumista que et permetrà lluir nous modelets: llogar-la.

A Rental Mode (Sant Pere Més Alt, 1, 4t 1r, rentalmode.com) et guien entre tot el seu catàleg i et deixen el ‘look’ que més s’assembli al teu estil. Com explica la Joana, la propietària, «no volem que la gent compri per guardar, ja que l’empresa de la moda és una de les que més contaminen del món». Escull look, peta-ho a les fotos i torna’l. Sostenible i, a sobre, mai et veuran repetir un modelet.

Rental Mode està exclusivament dedicat al públic femení. Per a la roba masculina, hi ha La Trajería (Balmes, 441, www.trajeria.es) i el seu servei de lloguer de vestits, esmòquings i jaqués que et traurà de més d’un problema. Es va acabar pagar per la roba de festa i deixar-la abandonada a l’armari, una cosa que fem tots i és tremendament insostenible.

Una altra opció són les botigues online que et porten a casa el ‘fashion sharing’, com defineix el Raúl el seu negoci Ecodicta. (www.ecodicta.com). El funcionament és simple, et fan un test d’estil i t’envien a casa entre dos i cinc peces. Les utilitzes durant un mes, les tornes, les renten «amb productes sostenibles» i les envien a una altra usuària. També hi ha Ouh Lo Lá (ouhlola.com), que presenta un sistema similar de lloguer: préstec mensual, enviament a casa i looks escollits per un estilista.

Els preus de cadascuna de les empreses solen oscil·lar, però estan entre els 30 i els 100 euros, depenent dels ‘packs’ i els serveis. I si no ets d’anar estrenant moda cada mes, sempre tens les opcions dels mercats de segona mà. El més barat, el Two Market (www.marketsbarcelona.com) tot a 1 euro, que aquest diumenge, 8, celebra una nova edició a L’Ovella Negra, (Zamora, 78).

2. Repara

No llencis

Citant el famosíssim proverbi xinès que ha inspirat tantes frases motivacionals de Mr. Wonderful: «Ensenya un home a pescar i l’alimentaràs per tota la vida». A Millor que nou (www.millorquenou.cat), una iniciativa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), s’ho han pres al peu de la lletra, i per això organitzen tallers perquè aprenguis a reparar tots aquests productes que amb un parell d’arranjaments es poden continuar utilitzant.

«L’AMB va veure que a les deixalleries arribaven coses que es podien arreglar. Hi havia molts residus que es podien haver estalviat, així que va posar en marxa aquesta iniciativa», explica el departament de comunicació. Així, ofereixen cursos que van des d’aprendre a cosir els forats del teu jersei fins a reparar joguines, petits objectes de tecnologia i fins i tot bicicletes. Després de passar pels seus tallers, ni l’inspector Gadget et farà ombra.

Una altra manera d’afegir-te al món de la reparació són les Restart Party. Organitzades per Restarters Barcelona (restartersbcn.info), consisteixen en tres hores d’aprenentatge de les quals sortiràs amb les habilitats tècniques necessàries perquè els teus objectes moribunds no acabin al contenidor. La pròxima se celebra dissabte, 14, a l’Espai 30 (Hondures, 30), a les 10.30 hores.

Però si no tens temps o la teva capacitat d’aprenentatge és pitjor que la del Nobita, el nen del ‘Doraemon’, pots recórrer a les botigues de reparació de tota la vida. «L’objectiu dels nostres tallers no és fer competència a les botigues de barri que ja ofereixen aquest servei, així que tenim un mapa perquè puguis consultar quines botigues reparen a prop de casa teva», explica Millor que nou. Per exemple, si se’t trenca la nevera, pots anar a Atosa Olsa (Comte Borrell, 229). O si se’t descús el teu jersei favorit, a Arreglos Andrea (Camí Vell de Sarrià, 23). Fins i tot si als teus fills se’ls trenquen les joguines, L’Hospital de les Joguines (Virtut, 14) els arregla per tu.

3. Demana-ho als teus veïns

Troba-ho a la porta del costat

Ets a casa, ajagut al sofà. Mires cap a l’altra punta del menjador i veus aquest quadro que vas comprar i encara no has penjat. «És que necessito un trepant i no en tinc» (el més comú a qualsevol pis mil·lennista compartit). ¿Què fas? La resposta unànime serà «doncs obro el Wallapop». I tot i que no té impacte mediambiental (¡és el millor de la segona mà!), continuen costant diners. Però hi ha alternatives que no.

Lendi (lendiapp.com), Nextdoor (es.nextdoor.com) i ¿Tienes sal? (tienes-sal.es) són tres aplicacions que promouen l’ajuda mútua entre veïns. ¿Que necessites un trepant i no el vols comprar perquè no el tornaràs a utilitzar? Demana-l’hi a la del tercer B a través del mòbil. ¿Que ve tota la família i no tens una paella gegant? Doncs, escolta, el del cinquè A, sí. Aquestes ‘apps’, a més de solucionar-te la vida puntualment, et permetran forjar relacions amb els teus veïns, un costum que s’està perdent. Tot avantatges.

4. Préstecs

Una biblioteca sense llibres

Però ¿i si els teus veïns no tenen l’objecte que necessites? O, pitjor, ¿i si vas fer un Marie Kondo a casa teva i l’única cosa que tens per al mercat ambulant de canvi és un Satisfyer utilitzat? Sigui quina sigui la causa, hi ha una opció més per a tu: la Biblioteca de les coses (Josep Pla, 174, www.bibliodecoses.cat). El seu nom ja ho diu tot, és una biblioteca però que deixa als seus socis qualsevol cosa que puguin necessitar.

Obre dimarts i dijous, de 17.00 a 21.00 hores i el seu catàleg és com la ‘deep web’: sigui el que sigui el que necessitis, ho tenen. Per exemple, un verificador elèctric per quan se’n vagi la llum i hagis de canviar la làmpara. O un carretó per si has de fer una mudança. I, fins i tot, unes copes de cava elegants per si has de fingir que ets una persona d’etiqueta, però no et vols gastar 100 euros en cristalleria.

5. Compra amb accions positives

Preu: fes un petó als teus pares

De vegades el que necessitem no és un trepant. O una escala. O un vestit de gala. O unes botes de muntanya. Potser el que necessitem és que ens muntin una prestatgeria. O ens ajudin a pintar. O ens portin a un lloc que no coneixem. En comptes de gastar-te la pasta contractant un servei, paga amb hores. ‘Quid pro quo’: un favor per un favor. És el que proposen els Banc del temps, una iniciativa solidària amb una desena de locals per tot Barcelona que t’ofereix serveis de voluntaris a canvi que tu també ajudis algú, com a la pel·lícula ‘Cadena de favors'. «Aquí la moneda és el temps que dediques als altres», expliquen a la seva web.

No són els únics amb una plataforma semblant. 1010 Ways To Buy Without Money (1.010 maneres de comprar sense diners) és una associació sense ànim de lucre que ven llibres sense euros pel mig. Tu pagues amb accions que tinguin un canvi positiu en el teu entorn: abraça un desconegut, dona la roba que no utilitzis, posa flors al teu balcó, fes-te donant d’òrgans, fes somriure deu vianants o ves amb els teus avis al cine són alguns dels preus que has de pagar per emportar-te un llibre i, de passada, fer el món una miqueta millor.

6. Intercanvia

Truc o canvi

Si tens alguna cosa a casa plena de pols, pots anar a la seu de Millor que nou i canviar-la per punts, els quals bescanviaràs per qualsevol objecte que necessitis, sigui una batedora, una escala o unes tisores per podar. I així, t’emportes a casa una eina que algú ja no necessita i t’evites produir residus evitables.

No són els únics que s’han rendit a l’art del canvi. Fa més de 15 anys que l’Ateneu Rosa de foc (Robí, 5, rosadefoc.info) i la Xarxa d’Intercanvis de Gràcia (intercanvis.net/Xaingra) organitzen un mercat ambulant al més pur estil monestir medieval: intercanviant productes per altres béns i serveis. «Pots portar-hi roba, mobles, llibres, discos, electrodomèstics i fins i tot menjar o favors i canviar-los pel que necessitis en aquell moment», expliquen els coordinadors.

Els mercats ambulants se solen organitzar cada sis mesos a la plaça de la Virreina de Gràcia. L’últim va ser a principis de la tardor, així que la nova entrega (encara sense data) ja està a punt d’arribar. No obstant, anant a l’Ateneu Rosa de foc et pots apuntar a les seves llistes de veïns, que la resta de l’any estan en contacte per intercanviar productes.

La Xarxa d’Intercanvis de Sants (intercanvis.sants.org) celebra el seu equivalent al Poble-sec, a la plaça del Sortidor. És el famós Trocasec, que, valgui l’obvietat, no permet intercanvis econòmics. L’últim mercat ambulant va ser fa dues setmanes, així que tocarà esperar uns mesos per a la nova edició (que anunciaran a la seva web i xarxes).

7. Menja sostenible

Ecologia a mossegades

Són centenars les organitzacions que ho denuncien, des de Justícia Alimentària fins a Extinction Rebellion: la nostra dieta s’està carregant el planeta. Cada vegada que t’asseus a menjar a la Terra li surt molt car. ¿La solució per la qual aposten moltes persones amb ansietat climàtica? Menjar vegà, local i sostenible. Però, és clar, vivint a Barcelona és difícil no acabar consumint en els mateixos supermercats i grans cadenes de sempre. Fins i tot si vas al verdulaire del teu barri, probablement els seus productes tinguin poc de local. Per això, toca anar a buscar el menjar d’on surt: l’hort.

I no, no fa falta empassar-se dues hores de cotxe per arribar a una masia pagesa al mig de la Catalunya central. Al contrari, hi ha moltíssimes opcions a Barcelona: estan, per exemple, els centres comunitaris i autogestionats com Can Pujades (canpujades.com), a Vallvidrera, o Date una Huerta (Joaquim Valls, 79), a la Prosperitat, que faciliten verdures i fruites cultivades als seus horts per als veïns. A la Barceloneta hi ha la iniciativa Huertos in the sky (www.instagram.com/huertosinthesky), que va ser cofinançada en un projecte de mecenatge, i que ha recuperat un terrat buit per omplir-lo de cultius. Més enllà d’aquests, hi ha més projectes horticulturals a més barris. Al mapa del web Ruralitzem.cat pots veure quin t’agafa més a prop de casa.

Una altra manera de menjar sostenible, si no tens gaire temps per posar-te a cuinar, és baixar-te l’‘app’ Too Good To Go (toogoodtogo.es). «Llencem un terç del menjar que es produeix. A més, no només malgastem menjar, també recursos, energia i processos. Gens saludable per al planeta», assegura la seva web. Per evitar-ho, va néixer aquesta ‘app’, que ven als seus usuaris els excedents dels restaurants que, tot i que estan en bon estat, al final del dia haurien acabat a les escombraries. Una manera de resoldre ràpidament el teu sopar i ajudar a salvar el planeta.

8. Lleure anticonsumista

De festa sense empremta ecològica

Pla de dissabte a la tarda. Vas al cine, et compres crispetes, beguda, ja se te’n van més de 10 euros en una producció hollywoodiana. O quedes per fer un cafè, 2,50 euros en un local cuqui d’una zona gentrificadíssima. O fins i tot es fa de nit, sortiu, i acabeu a les mateixes discoteques de 15 euros l’entrada i cubata a 10. En resum, l’oci barceloní és consumisme, consumisme i més consumisme.

Notícies relacionades

¿O no? Si t’allunyes d’aquest lleure en cadena veuràs que hi ha moltíssims locals que ofereixen lleure gratis o a preus populars i simbòlics per continuar finançant les seves activitats. Per exemple, a la Fabra i Coats hi ha l’Ateneu L’Harmonia (Sant Adrià, 20), «un equipament cultural i popular pel bé comú de la població», explica l’Emma, encarregada de la comunicació. Amb aquest objectiu, ofereixen xerrades, concerts i projeccions gratuïtes per a tots els públics i interessos. Altres opcions amb la mateixa missió: la Cinètika (rambla de Fabra i Puig, 28) i Can Batlló (Constitució, 25).

I si el que vols és sortir de festa, Can Ricart (Emilia Coranty, 5) i, altre cop, Can Batlló, organitzen festes per a joves allunyades del model de negoci capitalista. Així que sí, és possible anar de festa sense que el teu compte bancari es posi a plorar perquè el teu jo borratxo no va calcular que aquests cubates de més no només t’anaven a provocar vòmit: també un buit de 30 euros al final de la nit.

Inicia sessió 0 Comentaris